Icona del segle XVI amb imatges de l'Apocalipsi
El llibre de l’Apocalipsi és el més difícil d’interpretar de la Bíblia, i que no hem de pretendre interpretar. Tota interpretació està destinada al fracàs. Justament perquè és una visió sobre el final. Un final en el qual encara no hi som. En el darrer capítol hi ha escrit: «qui tingui set que vingui i begui de l’aigua de la vida, gratis». Oh, resulta que al final tot és gratis. Tot és donat. Tot és regalat.
La paraula gratis està present en tot el Nou Testament. Al final de l’Apocalipsi la Jerusalem del cel, davalla del cel. Al final tot és un do de l’amor de Déu, un amor abismal i sense per què. La gracia és donada sense mèrit, sense fonament, sense contrapartida. Quan veiem el món i les limitades existències de totes les persones, és tant gran pensar al final, al final de tot, la gràcia de Déu davallarà, vindrà. I tot serà gratis.
Però en el Regne de Déu no pot entrar res d’impur i finalment tot allò que no és de Déu en nosaltres serà cremat a les portes de la Ciutat Santa. I els redimits entraran alliberats de les seves culpes en la ciutat Santa on regnaran pels segles dels segles. Però en el temps present cal que l’obra de la Redempció de Jesucrist es realitzi entre nosaltres. I és ben cert que ningú pot tenir la certesa de la seva pròpia salvació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada