El 12 de gener de 2011, a la Pastoral de la Salut vam tenir com a convidat el Dr. Manuel Esteban, responsable a Reus de l’equip PADES (Programa d’Atenció Domiciliària Equip de Suport). Aquesta vegada, enlloc de portar llibres sobre cures pal·liatives, va portar la Bíblia, perquè ens va parlar sobre la missió que tenim els membres de la Pastoral de la Salut: persones creients que acompanyem els altres en la seva malaltia.
Un creient, com acompanya a una persona que ha de morir? La fe és important en aquest acompanyament. Actualment vivim en un món que s’autodefineix com a post cristià, es mira la fe com una crossa, un recurs per a persones febles. Els forts no necessiten aquest recurs, però davant la malaltia i la mort el fort no és res. S’obliden que sense fe és impossible viure. Aquesta afirmació la va il·lustrar en diversos exemples, entre ells la vida de parella: per viure en parella és imprescindible la fe, l’un ha de confiar en l’altre.
Recolzant-se en la Bíblia i per parlar de la importància de la fe esmentà el capítol 11 de la Carta als Hebreus on es va desgranant el perquè per la fe van obrar un seguit de
personatges. I després, per parlar de com hem d’actuar de cara als altres va citar la 1a. Carta als Tessalonicencs, concretament el capítol 1. Entre altres coses, el Dr. Esteban va dir:
- Quan la gent rep coses de nosaltres, ho entenen.
- El que no hi és no es pot donar ni compartir.
- Fer el bé constantment és esgotador i difícil.
- Nosaltres tenim l’esperança que algun dia ens retrobarem amb les persones que ens estimem.
- La fe ens faculta per prendre decisions difícils.
- La fe l’hem de compartir.
- La fe ens capacita per suportar el patiment.
- La fe guareix les ferides que portem al cor.
En acabar l’exposició del doctor Esteban, mossèn Rafael li va donar les gràcies i va destacar que: nosaltres som col·laboradors en restaurar la vida dels altres i que no podem judicar.
A l’hora del col·loqui la pregunta que li vam fer que puc destacar més va ser: com podem manifestar la nostra fe? No sempre les persones a qui anem a visitar són creients.
La resposta que ens va donar va ser el que ell diu als seus pacients: “Tu potser no creus, però jo pregaré per tu”. He de dir que vam seguir tota la xerrada amb una gran atenció, el silenci que hi havia a la sala ho demostrava.
Finalment, dir-vos que les xerrades que organitzem a la Pastoral de la Salut estan obertes a tothom. Si mai us interessa alguna de les activitats que organitzem, no tingueu recança a venir, esteu convidats.
Un creient, com acompanya a una persona que ha de morir? La fe és important en aquest acompanyament. Actualment vivim en un món que s’autodefineix com a post cristià, es mira la fe com una crossa, un recurs per a persones febles. Els forts no necessiten aquest recurs, però davant la malaltia i la mort el fort no és res. S’obliden que sense fe és impossible viure. Aquesta afirmació la va il·lustrar en diversos exemples, entre ells la vida de parella: per viure en parella és imprescindible la fe, l’un ha de confiar en l’altre.
Recolzant-se en la Bíblia i per parlar de la importància de la fe esmentà el capítol 11 de la Carta als Hebreus on es va desgranant el perquè per la fe van obrar un seguit de
personatges. I després, per parlar de com hem d’actuar de cara als altres va citar la 1a. Carta als Tessalonicencs, concretament el capítol 1. Entre altres coses, el Dr. Esteban va dir:
- Quan la gent rep coses de nosaltres, ho entenen.
- El que no hi és no es pot donar ni compartir.
- Fer el bé constantment és esgotador i difícil.
- Nosaltres tenim l’esperança que algun dia ens retrobarem amb les persones que ens estimem.
- La fe ens faculta per prendre decisions difícils.
- La fe l’hem de compartir.
- La fe ens capacita per suportar el patiment.
- La fe guareix les ferides que portem al cor.
En acabar l’exposició del doctor Esteban, mossèn Rafael li va donar les gràcies i va destacar que: nosaltres som col·laboradors en restaurar la vida dels altres i que no podem judicar.
A l’hora del col·loqui la pregunta que li vam fer que puc destacar més va ser: com podem manifestar la nostra fe? No sempre les persones a qui anem a visitar són creients.
La resposta que ens va donar va ser el que ell diu als seus pacients: “Tu potser no creus, però jo pregaré per tu”. He de dir que vam seguir tota la xerrada amb una gran atenció, el silenci que hi havia a la sala ho demostrava.
Finalment, dir-vos que les xerrades que organitzem a la Pastoral de la Salut estan obertes a tothom. Si mai us interessa alguna de les activitats que organitzem, no tingueu recança a venir, esteu convidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada