dimecres, 25 de maig de 2011

Entrevista a... Roser Barberà


“Que ningú marxi d’aquí sense res”

Maria del Roser Barberà va néixer a l’ Almoster. Casada i mare d’una filla. És mestressa de casa, catequista i forma part de l’equip de Càritas Parroquial com a voluntària. La seva feina, entre d’altres, és atendre les persones i repartir aliments.

P. Des de quan pertanys a la Parròquia?
R. Em vaig casar l’ any 1984 a Almoster, però vaig venir a viure a Reus (d’on era el meu marit) ara farà 27 anys, al carrer Bertran de Castellet i, des de llavors, pertanyo a la parròquia de Crist Rei.

P. Com vas començar a fer catequesi?
R. M’ho va proposar Mn. Eduard, era el setembre del 1994, feia pocs mesos que la nostra filla havia fet la primera comunió.

P. Quin altre servei fas a la parròquia?
R. Formo part del grup de Càritas parroquial, des d’aquest curs. Quan els fills es fan grans, tens més temps per a servir “els altres” i, donades les circumstàncies socials i econòmiques del nostre país. i la demanda de voluntaris que feia Càritas, em vaig oferir.

P. Fes-nos cinc cèntims de com funciona Càritas parroquial.
R. En primer lloc, he de dir que hi ha persones com el Francesc Aixalà o la Beatriu, que porten molts anys i són les veritables “alma mater” així com Mn. Rafael, que és qui ha proposat i organitzat aquest servei, des de la nostra parròquia. La Núria Aymemí i jo som les últimes incorporacions.
Tots els dimarts a primera hora, dues persones van a recollir els aliments al Banc d’aliments de Reus i, entre tots, els descarreguem, classifiquem, emmagatzemem i preparem. Els dimecres al matí fem la distribució dels aliments. Comptem, també, amb l’assessorament de l’assistenta Social, la Imma, que fa la fitxa de cada persona, per tal de detectar les necessitats que s’ han de cobrir.

P. Quantes persones o famílies ateneu?
R. Quan vam començar el curs eren unes 20 però, actualment són una quarantena, si bé sempre es presenten algunes més, que són acollides i ateses seguint el lema del nostre rector: “cap persona necessitada ha de marxar sense res

P. Darrerament es parla d’algunes modificacions.
R. Sí, hi ha el projecte -vigent des de fa pocs dies- d’una atenció més personalitzada i individualitzada a cada persona o família, amb la vocació no només de donar els aliments sinó també educar-los en el consum (de vegades, fins i tot se’ls ha d’ensenyar a preparar o cuinar els aliments) i que ells mateixos puguin triar, en funció de les seves necessitats.

P. Amb quin esperit feu aquest servei?
R. Com el mateix nom diu, amb esperit de caritat i de servei als altres, doncs servir els altres és com servir el Senyor. També amb un profund agraïment a totes les persones que, desinteressadament, s’ofereixen a ajudar (la Montserrat, la Teresa Corts, la Consol… ). Sempre s’agraeix qualsevol ajut, en bé d’aquesta causa, ja que en cada persona atesa hem de veure el rostre del Mestre.