diumenge, 29 de maig de 2011

Una alegria molt gran per a l'Església Catòlica


El Diumenge, dia 1 de maig d’aquest any, queda inscrit en la memòria de l’Església Catòlica per a la beatificació del Papa Joan Pau II, només a cinc anys de la seva santa mort. Ha estat el Papa que ha marcat tres decennis de la nostra vida en tant que catòlics que som. Amb ell varem entrar en el tercer mil•lenni.

La beatificació del Papa, encara que s’hagi observat tot el procés canònic, ha estat per l’aclamació de l’Església. Perquè aquesta té un sentit per reconèixer els homes de Déu en cada temps. Un temps crucial en la vida de l’Església. Aquesta ha pelegrinat a Roma amb una multitud incomptable per participar de la celebració. I quan el Papa Benet, amb ulls profunds, d’una gran intel•ligència espiritual, proclamava les paraules canòniques de la beatificació, una immensa alegria, expressada amb aclamacions i oneig de banderes. Aquesta alegria era una manifestació de l’Esperit Sant. Tenia una naturalesa carismàtica. Una alegria que s’expandí per tota la catolicitat.

Són moltes les coses que podríem dir del Papa Joan Pau, però en vull dir una de sola: Una vegada un peridotita li va preguntar: ¿Què és el més important en la vida del Papa? I, ell, sense dubtar, va dir: l’oració. I el testimoni de la seva pregària que formava part del secret de la vida era certament admirable.


Quan era estudiant a Roma, i moltes altres vegades, sempre m’impressionava com abans de les celebracions litúrgiques se submergia en la pregària i donava la impressió que el Papa no hi era. Que estava en Déu i fins que ell no donava el senyal de què havia acabat la pregària de preparació i d’acció de gràcies, tot quedava paralitzat, encara que l’esperés una immensa multitud que el volia aclamar.

Això em fa dir en aquestes paraules cordials que escric: que un sacerdot que no s’agenolla per pregar no té la saviesa de Déu. Aquesta només s’aprèn en la pregària, altrament no donem l’aigua de la vida, sinó ideologia i confusió. Això és per a mi un esperó a ser fidel en la pregària i per a vosaltres una invitació a què sigueu homes i dones de pregària. Però no cal que en parlem més de la pregària, la féu i prou. Un creient que prega entra en un món nou, una parròquia que prega es transforma, perquè deix pas i lloc a l’Esperit Sant que actua en nosaltres. Beat Joan Pau, Papa, prega per la nostra parròquia.