Títol: Iniciació al silenci i a la pregària dels nens i nenes
Autor: Luis M. Benavides
Editorial: Centre de Pastoral Litúrgica (Col·lecció Emaús, num. 92)
Any: 2011
Pàgines: 100
Quan comences a llegir aquest llibre, ben aviat tens la sensació que l’autor coneix el tema en profunditat i en té una gran experiència. I és que Luis M. Benavides és catequista, mestre, director d’una escola primària a Buenos Aires i membre de l’equip directiu de l’Institut Superior de Catequesi de l’Argentina. Totes les vivències tingudes en la seva tasca de tants anys es reflecteixen en la gran practicitat del text que comentem.
Comença dient-nos que a resar s’aprèn resant. El gust per la pregària s’encomana i es transmet mostrant als altres la felicitat que dóna viure en presència de Déu.
L’ infant han de créixer en la fe amb tres certeses adquirides, viscudes des de petit:
- La grandesa de Déu totpoderós,
- Que Déu l’estima i acompanya sempre, que mai no l’abandona,
- La necessitat de transcendència, d’admirar-se d’aquesta grandesa.
A través de diversos apartats, curtets i plens d’exemples, ens va parlant dels tipus de pregària: lloança, súplica i petició, acció de gràcies.
També les diverses formes en que els infants poden expressar aquestes pregàries quan es fan en grup: amb el gest, el cant, el dibuix.
Dedica un apartat al Parenostre, inclou un llistat dels Salms més adequats per a resar amb els nens i nenes i algunes possibilitats molt interessants per resar el Rosari amb els petits.
Distingeix la pregària comunitària de la pregària personal i és llavors quan proposa diverses activitats i exercicis per introduir als infants en el silenci com a forma de posar-se en disposició per parlar amb Déu.
El llibre acaba amb un capítol sobre la pregària en família i la integració de l’infant en la mateixa.
Com a catequista, l’he trobat molt interessant i el recomano a tothom que tingui interès en el tema de la pregària amb infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada