dissabte, 21 de maig de 2011

Un diumenge memorable


El diumenge primer de maig, diumenge de l’Octava de Pasqua, de la Divina Misericòrdia i en el qual el Papa Benet inscrivia en el nombre dels benaurats al Papa Joan Pau II, vaig convocar els fidels de Crist Rei al Santuari de Misericòrdia per felicitar-la pel goig de la Pasqua i donar-li gràcies per la seva materna intercessió.

Durant el dia vaig pensar en el meu interior: no hi haurà ningú. Oh quina sorpresa quan vaig arribar que el Santuari de la Mare de Déu estava ple. Tots eren fidels de la nostra parròquia. Quan avançava cap al presbiteri per la nau central, amb la creu alçada de la Parròquia, em venien les llàgrimes als ulls i vaig pregar, tot mirant a la Mare de Déu: només Vós, oh Maria, pots convocar l’Església del Senyor.

Amb tot el meu cor vaig celebrar la Santa Eucaristia i vaig predicar la Paraula i després de la Missa varem oferir una rosa vermella a la Mare de Déu, com un signe d’amor i de pregària. Amb tot amor vaig encomanar a la Mare de Déu el camí que fem com Església en la nostra parròquia. Que visquem la gràcia del Senyor Ressuscitat com un esdeveniment real que transforma els cors i així irradiem el testimoni de la fe.

Jesús és viu, aquest és el Punt de Llibre que va ser repartit a la Nit de Pasqua. Sí, és el Vivent, està present en l’Eucaristia i forma part del relat de la nostra vida.

A la tarda vaig anar a predicar a la Catedral per a la festa de la Divina Misericòrdia i encara vaig batejar a un infant de la Parròquia. A mi batejar sempre m’entendreix. A la nit, després de Completes, vaig evocar el salm de Pasqua: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho. Al•leluia.

Estic content de ser rector vostre, de pregar amb vosaltres i per vosaltres. Gràcies a tots. Us beneeixo.