dissabte, 17 d’agost de 2013

Teniu la reina a la dreta. El seu vestit és de brocats d'or.



El llibre de l’Apocalipsi és sempre una finestra oberta al cel. El Dia de l’Assumpció de Maria l’obríem per aquelles paraules: Es va veure un signe en el cel, una dona vestida d’estrelles, amb el sol per vestit i la lluna sota el seus peus. Els cristians sempre en la fe quan mirem el cel veiem aquest signe de Maria Immaculada, assumpta i salvada. En Maria no hi ha distància entre el cel i la terra, la seva mort fou un moment més, un passar d’aquest món a Déu. Era i és la plena de gràcia.

Des d’aleshores -diu el concili Vaticà II- esdevé un signe d’esperança i de consol pel poble que peregrina en aquest món. I un far que sempre senyala, en la singladura tumultuosa del món, el port on hem d’arribar, a la pàtria veritable, on finalment tots serem a casa. Visquem aquesta esperança i visquem cada dia el combat de la pregària i de la caritat.

Maria, des d’aleshores, és una nova estrella del cel que il·lumina amb la llum de Crist. Deixem que el sol ens il·lumini al rostre. Maria és el primer dels miracles del Crist, el més gran de tots els miracles. I Maria i l’Església estan estretament unides, és una relació essencial. És Mare de Crist i nostra. És també germana nostra. Gloriosa en la seva Assumpció no oblida mai cap dels seus fills, ens estima i ens cuida. El Papa Francesc ho va pregonar al Santuari de la Aparecida aquest estiu, vegem-ho en aquest vídeo: