dissabte, 2 de febrer de 2013

Els meus ulls han vist el Salvador


Avui celebrem la Festa de la Llum, com un preludi de la Pasqua! En el trobament de l’ancià Simeó i la família de Natzaret –en la presentació de l’infant Jesús- es troben l’antic i el nou testament. La humanitat en les tenebres i la Llum! La terra i el cel! I la pregària de l’ancià Simeó és la pregària de tota la humanitat! Els meus ulls han vist el Salvador del món. Imaginem-nos per un moment que no haguéssim conegut aquesta llum, que visquéssim i moríssim sense conèixer aquesta Llum.

La Llum, que és Crist, irromp en el nostre món. Una Llum que, sense disminuir, es difon en el cor de molts. És la llum de la fe, de la gràcia i de la glòria. Que la llum de Crist ho il•lumini tot! No extingim mai la llum de la fe dins dels nostres cors. Mantinguem-la abrandada i joiosa per la pregària de cada dia.

El dia del nostre baptisme va ressonar la paraula creadora de la llum: «Que es faci la llum». Que sigui la Llum per tu, entra en el Regne de la Llum. És el món de Déu, infinit. Des d’aleshores el Crist ens porta de la mà fins a la plenitud de la Llum. Sí, en aquest món on es desencadenen totes les forces de la tenebra, com és tota mentida i corrupció, tota injustícia, tota violència inútil... la Llum que és Crist ens fa veure més lluny i més clar!


En Vós, Senyor, hi ha la Llum i veiem la llum en la vostra llum