dijous, 8 de juliol de 2010

Els bells sons de la Paraula

El diumenge que vam celebrar la dedicació del temple parroquial, vam gaudir de la companyia de la capella i l’escolania de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de la nostra ciutat. A tots ens va sorprendre de forma molt agradable el seu treball i la bellesa dels seus cants. Per això, us convido a reflexionar sobre el que és la música, el que significa per a nosaltres i la seva relació amb la Paraula revelada en l’Escriptura.
Us heu aturat a pensar en la música? No parlo d'una música determinada que recorda un episodi de la nostra vida especialment sentimental, sinó de la música, dels sons ordenats segons unes regles que ens són agradables. Què fa que l'ésser humà sigui capaç d'emocionar-se fins a extrems impensables sentint una música, un so? Quan estem nerviosos cantem, quan estem contents cantem, quan celebrem la nostra fe cantem, quan ens sentim buits... hi ha tants àmbits de la nostra vida que omplim de música!
Us heu fixat que és present en la nostra vida: tant en els moments importants com en el fer de cada dia? Ho podem intentar esbrinar d'una altra forma: Penseu durant una estona la nostra vida diària sense cap bri de música.

Diuen que l'inici de la música s'ha de situar en la prehistòria, quan l'ésser humà adquireix capacitats cognitives i comença a fixar-se en el cant dels ocells, en els sons de la natura i mira d'imitar-los amb la seva boca i les seves possibilitats. Més tard ho farà amb l'ajut dels instruments que ell mateix crearà...
La música era -i és, òbviament- part de la comunicació i es presenta abans que l’escriptura.
I ja que hem parlat de celebrar la nostra fe, no és un racó extremament musical i bell de la Història de la Salvació el llibre del Saltiri (els salms), una col·lecció de poemes per a ser cantats pel poble d'Israel. Són poemes escrits entre els anys 1.000 i 700 abans de Crist!! Fa 3.000 anys! Amb la idea de reconèixer Déu, la seva bondat i la seva misericòrdia, la seva intervenció en la història, l'elecció del poble...

L’Església de tots els temps ha estat un vas on es serveixen begudes musicals excelses. Les composicions musicals per honorar Déu, la musicalitat dels fragments de la Sagrada Escriptura feta per centenars de compositors, la profunditat dels sentiments que s’ajunten a la música, li atorga un espai preeminent a les nostres celebracions.
Potser no caldria dir-ho, però la Revelació de la Paraula de Déu, ja destil·la en ella mateixa una música celestial perquè s’adreça directament als nostres cors. Aleshores no hi ha possibilitat de cantar malament. Podrem desafinar, però el nostre cor mira cap a Déu. No deixem de cantar mai, no dimitim de participar a l’assemblea que canta el Senyor, no renunciem a afegir-nos a la comunitat que canta i lloa com ho feia el poble d’Israel, com ho feien els primers cristians, com ho ha fet l’Església, com ho han fet joves i grans de tots els temps.

També la nostra comunitat té com a expressió genuïna i actual, la lloança a Déu.

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Un article preciós, Miquel!

No puc imaginar una vida sense música i, per tant, també m'agrada moltíssim associar-la a la pregària, a la celebració...

Ja va dir Sant Agustí que qui canta prega dues vegades ;-)