dilluns, 22 de febrer del 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (IX)

DILLUNS DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA.- FESTA DE LA CÀTEDRA DE SANT PERE, APÒSTOL


Text de l'Evangeli (Mt 16,13-19): En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Felip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar.

Comentari
Avui celebrem la festa de la Càtedra de sant Pere Apòstol. La càtedra significa que el primer bisbe de Roma va ser el mateix apòstol sant Pere, darrera d’ell, de manera interrompuda fins avui, el bisbe de Roma és el qui presideix la comunió de tots els bisbes del món. El qui seu avui a la Càtedra de sant Pere és el Papa Francesc. Estar en comunió amb el Papa és estar en comunió amb tots els bisbes del món i, al mateix temps, amb la tradició eclesial que ve de la Pentecosta. És, per tant, avui una festa de comunió, de pregària pel Papa i per tota l’Església, estesa de l’orient fins a l’occident. Ens alegrem tant que les Esglésies de l’orient, em refereixo a les Esglésies ortodoxes estiguin cada cop més a prop de trobar la comunió! La trobada del Papa Francesc amb el Patriarca de Moscou, Kiril, n’és un bon auguri.


En quan a l’Evangeli el Senyor canvia el nom a Simó, des d’ara es dirà Pere que vol dir «pedra, roca» i sobre la fe de Pere ell anirà construint la seva Església. Una Església que mai les forces del mal, ni les que actuen fora ni les que actuen a dins, que són pitjors, la podran vèncer. No la podran vèncer mai perquè l’Església té el do de l’Esperit Sant que la renova sempre i la porta sempre cap a Crist. Hem de donar gràcies a Déu pel Papa Francesc, el successor de Pere, ja que és un home de Déu que amb valentia predica l’Evangeli de Crist a tota la terra. 

En un altre sentit cadascú de nosaltres per raó de la fe és també pedra on el Senyor construeix la seva Església. Ens cal preguntar-nos sempre si amb la vida que portem com a cristians el Senyor pot construir alguna cosa L’Església és allò que són els cristians. Una Església que vol evangelitzar el món primer de tot ha de ser una Església que cerqui la santedat, una Església que sigui tota ella de Crist. Fixeu-vos bé que diu l’Evangeli: la meva Església. L’Església és de Crist, no nostra, si és d’Ell vol dir que si no som de Crist no som Església ni som res.

Escoltem avui la predicació del Papa als joves de Mèxic. Val la pena, per a mi és una predicació realment carismàtica, vull dir que l’Esperit Sant l’ajudava.