divendres, 26 de febrer de 2016

Una perla d’Evangeli per cada dia de la Quaresma (XII)

DIVENDRES DE LA SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Evangeli
Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: ‘La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?’. Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar».

Gràcies, Pare, perquè m'heu empeltat a la vinya del vostre Fill.

Comentari
Avui llegim la paràbola de la vinya. D’aquesta paràbola ens fixem en les paraules transcrites. L’Església és una tenda de campanya que es planta aquí i es desplega allà. Es planta allà on hi ha fe i es desplega allà on hi ningú creu en l’Amor i s’han oblidat de Déu. És un poble pelegrí que ara camina per unes ciutats i altres vegades per unes altres. El Regne sempre és donat a un poble que el faci fructificar, sinó és pres. Ja no té cap mena de sentit que la tenda estigui plantada: Per a qui? Per a què? Quan la terra és erma ja pot ser bona la llavor i també pot ser bo el treball dels qui tenen cura de la vinya, però si la terra no és bona, de res serveix. Jesús va venir en aquest món i va morir per «demostrar» al Pare que la creació era bona de debò, com escoltarem en la primera lectura de la Nit de Pasqua. Res és inútil en la creació de Déu com tampoc res és lleig. Jesús vol restituir els fruits de la primera creació al pare, perquè no ho oblidem, la vinya no és nostra, és seva. La vinya només dóna fruit quan està emparrada en l’arbre de la Creu.

La desolació entra a les comunitats quan la gràcia no és viscuda, quan el Crist ja no és present en els cors. Llavors queda tot com una vinya bonica i frondosa, però sense fruit. No hi ha res més trist que un cep erm. El Senyor no parla d’Israel en aquesta paràbola, parla de l’Església, no parla del passat, parla del present. Els contemplatius i les ànimes que sofreixen són els qui adoben la terra perquè l’Església doni fruit, perquè la terra deixi se ser erma. Vet aquí la seva missió. Nosaltres hem de fer avui aquesta pregària: Gràcies, Pare, perquè m’heu empeltat a la vinya del vostre Fill.

El vídeo d'avui és una senzilla i bonica pregària. La seva música suau ens ajudarà a reflexionar amb pau.


Paraules del Papa Francesc:
Jesús no ens demanarà mai que siguem uns sicaris, ell ens anomena deixebles. Mai ens enviaria a la mort. Ell és invitació a la vida.