diumenge, 2 de desembre de 2012

Veniu, esclat del nostre hivern...

La veu dolça d'Enya, neta i angelical per començar l’Advent

Ahir vespre vàrem encendre la primera lluminària d'Advent; quan les quatre siguin flamejants, serà el Nadal del Senyor. Quina pau tornar a la infància de l’Església i esperar de nou la gràcia del Nadal!


Viure l’Advent i celebrar el Nadal del Senyor en aquest hivern, com a metàfora de molts hiverns del cor, en la vida social (difícil i plena de conflictes, i de sofriments per a molts, també en la vida de l’Església) ha de ser una voluntat real pels cristians. Una voluntat de conversió a Crist, de pregària i de misericòrdia envers els altres.

I acollir la vida que ens ha estat donada com un regal de Déu i valorant l’avui que vivim i les persones que tenim el costat i amb les quals fem el camí de la vida. Cal valorar les persones que ens estimen i que estimem. El proïsme que tenim al costat, la pròpia família, els fills, els nets i també l’espòs o l’esposa. També els qui són companys de la feina i de la comunitat parroquial. De tant en tant ens hem de dir que ens estimem i que ens volem bé els uns als altres. Perquè l’amor manifestat guareix el cor, omple d'esperança i ens fa somriure. Aquest dir-nos l’amor cal fer-ho amb els mil detalls de la vida quotidiana.

Aquest any celebrem l’Advent i el Nadal dins l’Any de la Fe ... ¿què podem fer i què hem de fer els cristians en aquest Any de la Fe? Tornar a l’essencial. I l’essencial de la fe és el Crist, esperat en l’Advent i acollit en cada Nadal. Tornar a Ell, només a Ell, que és el centre, fonament i origen de la fe. Per això, us proposo a tots aquest exercici: Des de dilluns cada dia trobarem cinc minuts, només cinc minuts de pregària, una pregària feta sense llibre, ni rosari, sense paraules d'un altre... es tracta de cercar el silenci del cor, el propi jo i comprendre que el Crist ens habita i aprendre a pregar amb el cor.


Cal tancar els ulls i cercar el nostre interior. Ho podem fer al matí quan ens desvetllem o en les hores tranquil·les de la nit o entrant en la parròquia i cercar el Sagrament (si és que en trobeu una d'oberta, que ja és difícil!) Aquests cinc minuts de pregària s’acaben dient a poc a poc el Parenostre, assaborint cada paraula. I si el primer dia no surt res, dieu simplement: Senyor, ensenya’m a pregar! Jesús escolta sempre aquesta pregària i el desig de pregària impetuós ve immediatament. I si no deixeu-lo fer. Ell no abandona els qui creuen en Ell.

I els més audaços poden progressar: la primera setmana d'Advent cinc minuts, la segona deu, la tercera quinze minuts i la quarta vint. Us atreviu? Creieu-me, pregar és fascinant i aprendre un idioma nou i un entrar i anar a un país nou, el de Déu Trinitat. Que aquesta sigui la nostra corona d'Advent  de pregària i de llum, i de pregària i de llums creixents, in crescendo, com el desig del cor per Jesús.