dimarts, 8 de setembre de 2015

Celebrem amb goig el naixement de la Mare de Déu



Aquest estiu vaig anar a Madrid per un curs sobre la mística de sant Joan de la Creu. Bé, no era a Madrid, era a les afores, en una casa d’espiritualitat. Va ser molt bonic perquè a part d’aprendre molt sobre la mística de sant Joan, varem fer moltes hores de pregària i d’adoració. Feia molta calor. 

En un verset del Cántico Espiritual hi ha un vers que resa així: Al par de los levantes de la aurora. Es una expressió bellíssima en llengua castellana del segle XVI. Feia calor i vaig decidir llevar-me abans de l’aurora per anar a pregar al bosc. Les estrelles eren immenses, amb el Triangle d’estiu i la Polar que brillava més que mai. Vaig distingir el nom de les constel·lacions que conec: la Cassiopea i les dues Osses, tant la Minor com la Maior. Vaig pregar i vaig esperar. Lentament una llum daurada, una insinuació de llum s’elevava darrere la planúria, una llum creixent. Era realment el naixement del dia. Era l’aurora. Déu meu, quina bellesa! 

L’experiència m’evocà l’albada del dia de Pasqua, però sobretot m’evocà el naixement de la Mare de Déu. Festa que celebra no la llum, sinó el començament de la llum, quan la nit esdevé dia. Una llum daurada que esdevé una promesa de llum plena. Així fou el naixement de Maria, la festa més amagada de totes, la més humil. Una noia posada al món i Maria és massa humil per voler ser celebrada sola, Maria és l’inici de l’Església, la seva icona més bella. Tota la seva vida és donada als altres. Fins i tot el seu naixement va ser un regal per a nosaltres.

La icona de la Nativitat de Maria està plena de gent. Maria és la porta oriental del temple, riu que alegra la ciutat de Déu, font d’aigua viva, ciutat de Déu, estel del matí i consol dels afligits. També Causa de la nostra alegria. Abans que res, al principi de tot, hi ha el misteri d’un bressol i dins un infant, una filla d’Israel, bressolada per la gràcia. Un do del Senyor. Una aurora. Si Maria no hagués estat predestinada a ser Mare del Senyor hagués viscut en l’anonimat d’una vida i d’una mort. No era cap heroïna.


La imatge de sant Joan de la Creu és una bella imatge de la vida cristiana: el cristià no viu en la nit, sinó en una aurora d’una llum, que no serà plena sinó en la vida eterna. Inundats de la llum daurada que ve del cel que fa estremir el cor.

Felicitem a les noies que porten el nom de Aurora, que és un nom molt bonic, però també el nom de Núria, Sió, Meritxell, Pineda, Camí... que sàpiguen que porten el nom més bonic del món, perquè és el de Maria. Les dones que porten aquest nom són dones plenes de bondat ja que el nom en certa manera imprimeix caràcter a les persones. No pot ser que una dona que es digui Núria no porti bondat al cor, oi? Estic segur que em doneu raó.

A totes les dones, noies i nenes que celebren el seu sant els hi dediquem aquesta preciosa peça musical