dilluns, 28 de setembre de 2015

Déu beneeixi Amèrica. God bless America!

La terra dels lliures i la pàtria dels valents

El Papa Francesc ha retornat aquest matí dels Estats Units i, com sempre fa, abans d’anar cap a la residència, se’n va a Santa Maria la Major per a donar gràcies a la Mare de Déu per la visita apostòlica a l’Església de Cuba i dels Estats UnitsNo crec que descansi massa ja que el dimecres d’aquesta setmana ja tornarà a presidir l’audiència general al Vaticà. Ell va demanar als preveres dels Estats Units que treballessin més i en dóna exemple. És infatigable i això que l’hem vist cansat i quasi a punt de caure, a causa de l’artrosi dels seus genolls, pujant a un avió. La seva força és la del Senyor i també la seva alegria. El Papa és un home de Déu i irradia la bondat del Pare del cel i la humilitat del sant Esperit. Per aquesta raó tot li surt bé.


Visità l’església de Cuba provada en la fe i que ara viu un temps d’esperança. Després entrà als Estats Units, ell no hi havia estat mai. La santa Església Catòlica dels EUA el va rebre amb un gran amor, amb un aplaudiment unànime del qui venia en el nom del Senyor. Les grans ciutats l’acolliren amb delicadesa i amb una gran reverència.

A Washington parlà al Capitoli (cap Papa hi havia entrat mai) i cità els grans somnis d’Amèrica, citant a Abraham Lincoln, Martin Luther King, Dorothy Day i el gran Thomas Merton. Després saludà la multitud i la beneï. El president del Congrés dels Estats Units John Boehner ja s’emocionà només comença el discurs del Papa. S’entrevistà amb el president Obama que el rebé a casa seva. I ja tenim el Papa a la casa dels poderosos de la terra parlant dels descartats de la terra i dels rostres dels qui en la vida només han conegut el dolor.


Ell es presentà amb el seu Fiat tant humil enmig dels cotxarros oficials. Era tot un símbol. Fou acollit després a New York on parlà davant del ple de les Nacions Unides, resà emotivament a la Zona Zero en el memorial dels atemptats de les torres bessones. Entre altres actes, amb una agenda realment estimable, celebrà l’Eucaristia a Madison Square Garden. El Cardenal de New York, Dolan, que és un home gras i simpàtic, crec que s’engreixà més de satisfacció.


La litúrgia fou bellíssima, tal com celebren els catòlics d’Amèrica, bella pels cants, per la música, per la reverència exquisida, bella per la pregària dels assistents. Amèrica és un poble molt religiós. Em cridà l’atenció que anaven vestits de festa, anaven a Missa i anaven a veure el Papa. Els fidels dels Estats Units són grans creients, devots i que estimen la família. Recordo que al final de la Missa, durant aquell immens aplaudiment de l’assemblea, el Papa queda com quiet, sense fer res. Ni tant sols aixeca les mans o prem els punys per a dir: sóc el millor. Acota el cap, com si digués: «Això no va per a mi, és pel Senyor Jesús».


Després l’esperava Filadèlfia que quedà amb els carrers buits, tots eren a veure el Papa. Allí es trobà amb les famílies i parlà que les societat creixen fortes i sòlides quan els fills són educats i els ancians cuidats. El testimoni dels creients d’Amèrica ha estat preciós. Si fas comparança amb el món eclesial nostre et fa una certa enveja! Ells tenen quelcom de desitjable que nosaltres no tenim. Crec que el sentit de la pietat en el significat més teològic de la paraula.



El Papa ha parlat amb un magisteri profund tant a nivell social com eclesial d’aquests punts: la custòdia del planeta, els drets dels immigrants, el fonamentalisme religiós, la defensa de la vida, els deures de les nacions unides, la pau en el món, l’abolició de la indústria de les armes, l’abolició de la pena de mort. Ell porta sempre els pobres en el seu cor, no se’ls treu del cap. És la seva veu:«Jo també sóc fill d’immigrants» va dir. A l’Església va dir-li que caminés amb els pobres, que en les grans ciutats anònimes també hi ha el dolor i el misteri de Déu, i que, seguís el camí de la creu del Senyor, treballant sense ser referencialista, sense res a canvi, i que anunciés l’evangeli de l’amor i que les famílies s’obrissin a l’amor de Déu. A més es reconcilià amb les religioses que feia anys que estaven enfadades amb el Vaticà i els digué: Us estimo molt. Les bones religioses esclataren de goig i de llàgrimes d’alegria. Era Pere qui els parlava, el successor de Pere. Va ser molt bonic.


El Papa amb la veritat, la humilitat es capaç de superar tots els conflictes. Donem gràcies a Déu per aquesta visita apostòlica del papa Francesc a les esglésies dels Estats Units i agraïm a Déu el testimoni de la fe provada dels catòlics de la vasta Amèrica i alegrem-nos en.

Us posem tres You Tubes. El tercer de la homilia carismàtica del papa als preveres i consagrats a la catedral de Santiago i el segon la homilia espontània de la Vetlla de pregària amb les famílies catòliques a Filadèlfia i el primer conté el discurs del Papa al Congrés dels Estats Units. La gent espiritual els recomano vivament que escoltin l’homilia de les Vespres, els agradarà i l’entendran, és Evangeli pur.

Discurs del Papa al Congrés dels Estats Units

Homilia del Papa a Filadelfia a la Vetlla de festa i de pregària de les famílies

Homilia del Papa a les Vespres, a la Catedral de Santiago de Cuba. Es una homilia molt recomanable, crec que hi ha el cor del Papa Francesc.