dilluns, 5 d’octubre del 2015

Cinc maneres de superar la tristesa

Molt sovint caiem en estat de tristesa, moltes vegades a causa de les persones que estimem i que ens fan patir, altres pels esdeveniments o circumstàncies de la vida o, fins i tot, pel propi caràcter. Què ha de fer un cristià davant aquesta sensació?

Buscar un amic. Algú que sàpigues del cert que és amic i explicar-li la teva preocupació per trobar en ell la certesa d’algú que t’estima i que t’escolta a canvi de res i sense judicar-te. Quan els problemes són compartits amb un altre, ja no són tan grans.



No sentir-nos el centre del món. El meu dolor és autèntic, cert i em fa patir de veritat, però en el món hi ha situacions límit de sofriment i de problemes probablement molt més grans que els meus. Podem oferir el patiment propi pels que ho passen encara pitjor. Al món es declaren guerres, hi ha gent que passa gana, nens que només han conegut el dolor i no poden jugar, gent que ho ha perdut tot i ha de marxar de casa. Tot l’estiu que mor gent a les aigües del Mediterrà i un llarg i immens etcétera. Ho diem perquè un ha de buscar la mesura justa del seu sofriment o de la seva tristesa. Amb discerniment, moltes vegades arribem a la conclusió que la nostra tristesa no és tan gran com ens pensàvem.



Sortir de nosaltres per la contemplació de la bellesa. És així que, en aquests estats de tristesa és bo d’escoltar música bella, prendre un llibre de bona literatura, passejar per un parc, anar a la muntanya o al mar: A Salvador Espriu li agradava molt passejar al costat de les ones a la platja i té aquell vers tan bonic: “Tota la mar m’acompanya i escolta”. La bellesa sempre ens transcendeix en el sentit que ens fa sortir de nosaltres mateixos, és com un estar enamorat.



Rentar-te, sopar de gust i anar a dormir. Sense donar cinquanta mil voltes al problema. Molt sovint les qüestions es veuen d’una manera a la nit i, a l’endemà, ja es veuen diferent. Això ho aprenem per experiència. Si ha estat així unes vegades, per què no ho serà també aquesta? Ja Sant Tomàs d’Aquino, amb molta saviesa, deia que un mal espiritual pot ser guarit per un bé material.


I, el més important, el que no podem oblidar mai i que ens ajuda sempre: PREGAR. Dir sense por "Senyor, em passa això i allò altre... Tu em coneixes, ho deixo tot a les teves mans i accepto tot el que passa mentre Tu m’ajudis." Quan els problemes els donem al Senyor, la pau i la confiança venen immediatament. Atenció, no venen després, venen en la mateixa pregària. No digueu que no sigui bonic! Quan pregues ja tens pau. A més, per pregar no cal anar en lloc. Només cal entrar dins. Déu sempre és amb tu.



Us posem aquest vídeo per escoltar amb tranquil·litat i gaudir de la pau que transmet i és que aquest vídeo fa passar la tristesa. Poseu-lo a l’arxiu de coses belles. Feu-nos cas :-)