diumenge, 11 d’octubre de 2015

Si us plau, disset minuts i vint-i-set segons...

Amb la pressa que sempre portem tots, si jo us demano que mireu i escolteu un vídeo que dura disset minuts i vint-i-set segons és possible que penseu que no podeu perdre tant de temps... però si insisteixo una mica i dic que val la pena, que us agradarà, potser el comenceu a mirar. I, si el comenceu a mirar, ja no el deixareu fins que acabi. És aquest:


En ell, la Germana Maria de Guadalupe, una religiosa argentina, ens explica la seva experiència a Síria, on la persecució als cristians és tan cruel. Els cristians siris ens demanen que preguem per ells. Són valents, són un exemple.

Al final del vídeo, al minut 15:51, l'entrevistador demana a la Gna. Maria Guadalupe si vol fer una pregària i ella li diu que la farà en forma de cant; llavors, en àrab, amb una música diferent que la que coneixem, canta una antiga pregària a la Mare de Déu. Es tracta d'una oració trobada vers l'any 250 en un papir copte, escrit en llengua grega. És la mateixa que, en català, cantem també amb insistència a la nostra Parròquia.

Aquí us la deixo en versió de la Coral de Prades. És emocionant pensar que les paraules que diem són les mateixes que canta la germana i que es van escriure fa tants i tants anys.


Sub tuum praesidium:

"Sota la vostra protecció, ens refugiem, oh Santa Mare de Déu;
no desoïu les nostres súpliques en les nostres necessitats.
En tots els perills deslliureu-nos sempre,
Verge gloriosa i beneïda"