dijous, 29 de gener de 2015

El goig d'ensenyar el Parenostre


Us adjuntem aquestes reflexions que Mn. Rafael va escriure dedicades a les catequistes de la nostra Parròquia amb motiu de la festivitat de Sant Enric d'Ossó, patró dels catequistes.

Les dones sempre han sabut transmetre més bé la fe que els homes. Crec que la raó és el paradigma de Maria. Ella va transmetre la fe d’Israel a Jesús. Forma part de la seva maternitat. Del seu ser mare. La catequesi representa la maternitat de l’Església. Representa a l’Església mare. 


L’Església, encara que els seus pastors siguin homes, té una ànima femenina, una capacitat d’estimar a Jesús, una condició d’esposa i de mare que queda reflectida en la persona de Maria. No hem d’oblidar mai que és la mare la que sosté el nen quan és batejat. 


No hem d’oblidar mai que es poden estudiar les coses de la fe, però la fe no ve per l’estudi, la fe és un do que ve del testimoni acompanyat de l’oració. Hi ha moltes maneres de fer catequesi, però mai una catequista és una voluntària. És una dona creient, amarada de la presència de Jesús, que respira la fe en tot el que fa i viu. Una dona ungida de pietat (d’amor a Jesús). Algunes de vosaltres fa tants anys que feu catequesi i heu preparat generacions i més generacions de nens i nenes per a rebre a Jesús en la primera comunió. Ells s’han fet grans... i viuen... però els queda allò més preciós (de vegades només queda el Pare nostre). Els queda una certa intuïció de les coses de Déu i els queda la capacitat de la pregària i, a la memòria del cor, l’oració del Senyor.




Per ensenyar el Parenostre heu de ser dones del Parenostre. El Parenostre no són unes paraules, és una vida. El Pare sempre; la santificació del Nom de Déu que és Jesús; el Regne, la voluntat de Déu, l’amor de cada dia i que ens alliberi de caure en la temptació. 


Podeu créixer en la vida espiritual, és aquest posar-nos cara a cara amb Jesús. És un rostre estimat, que dóna la pau. Una immensa pau. No m’adonava però tu caminaves amb mi. Sempre. Jesús meu. L’Església -s’ha dit- és el poble del Parenostre. Us recomano l’oració de la petita Teresa: en tinc prou amb el Pare nostre, dit a poc a poc, sentint la dolcesa de les seves paraules. No hi ha pregària més alta. Es la més alta, la que ho pren tot, perquè ens la va ensenyar Jesús.