dilluns, 2 de febrer de 2015

Un cant que ve de cel i que va cap al cel

El cant en la litúrgia, quan hi posem el cor i deixem que l’Esperit Sant respiri amb nosaltres, adquireix una ressonància que va més enllà de nosaltres mateixos. No cantem nosaltres sols, cantem amb tota l’Església. Ens unim a la lloança de tots els creients que han estat aquí a la terra i seran fins que el Senyor vingui. És la mateixa vibració, el mateix sentiment interior i esdevé un pressentiment del cant que es canta al cel. Per això aquests dies hem cantat amb profusió el cant nr. 21 del cantoral. Fa alegria de cantar, ens fa sentir poble de Déu. 


Som una comunitat que s’uneix als creients de tot el món que reconeixen que Jesús ha ressuscitat, que Déu és Trinitat, que reconeixem un sol baptisme per perdonar els pecats i ens sentim joiosos de lloar al Senyor. Amb aquest cant que és realment ecumènic comencen moltes litúrgies dominicals. 

Quan cantem en la litúrgia no cantem per ningú (i per això ni importa massa si ho fem bé o malament), cantem pel Senyor, com una efusió de goig. Per Ell és el nostre cant. Cantem un pentagrama (una melodia i una lletra), però qui l’interpreta és la nostra fe, que és un do de l’Esperit Sant. Lloar el Senyor és una alegria tant gran, el cor s’esponja i l’anima exulta. 

A la nostra parròquia, quan ens hi posem, cantem bé. Cantem bé perquè estimem a Jesús. El cant i la música ens agermanen per fora, però el que ens uneix i veritablement ens agermana és la fe. Dóna gust pujar les grades de l’altar sentint una comunitat que canta. Blaise Pascal va escriure aquest pensament: Només conec dos tipus de persones raonables: les que estimen a Déu de tot cor perquè el coneixen, i les que el busquen de tot cor perquè no el coneixen. Nosaltres som els qui volem conèixer i estimar Déu, per això ens plau de lloar-lo

Us posem una magnífica interpretació d'aquest cant a càrrec del Purdue Varsity Glee Club (coral de l'Univeristat de Purdue, Indiana, EUA) a la Crystal Cathedral, de l'Església catòlica al Comtat d'Orange, Califòrnia. El nom real del temple és Christ Cathedral (Catedral de Crist) i és una església molt coneguda per la quantitat d'activitats que s'hi fan, així com per la qualitat musical de l'orgue que també podem veure al vídeo.


i una altra versió, aquesta de la mà de la famosíssima organista Diane Joyce Bish, de Kansas, als Estats Units, que ha fet concerts a Catedrals de Europa. 


Gaudiu d’aquesta música i dins vostre alegreu-vos de la vostra fe.

2 comentaris:

Antonio ha dit...

Simplement meravellós, genial .....

Que Déu beneeixi la nostra Parròquia de Crist Rei

Assumpta ha dit...

Totalment d'acord amb tu, Antonio! és un himne preciós ;-) ... i que Déu et beneeixi a tu també i a tota la teva família ;-))