Testimonis del sofriment i del dol

 Aquests dies vull donar testimoni  del dolor de moltes famílies en la mort de persones estimades. La mort provocada pel temible i maleït Covid 19. El dolor encara és més gran quan, majoritàriament, la família no ha pogut acompanyar en la malaltia i en la mort a les persones estimades, confinades a causa del virus, a les residències o a l’hospital. He presidit nombroses exèquies aquests dies a l’aula del tanatori municipal i n’he estat testimoni de llur dolor.

Se’t trenca el cor quan proclames la Paraula de Déu i aprens a dir paraules de consol i d’esperança als familiars que en fan viva i dolorosa experiència. Abans de començar sempre demano a Jesús que m’ajudi i penso:  Què diries, Senyor meu, en aquestes circumstàncies? I el Senyor sempre ajuda. Una filla, que enterrava la mare, em va explicar que revestida amb els epis va saludar de lluny a la seva mare amb la mà. Ja no la va veure mai més.  Molts dels qui he enterrat són gent humil que tenien com a única riquesa les seves mans per treballar. Els fills i els néts saben aquestes biografies irrellevants des de la història del món, però tant rellevants en la història real, de cada dia. El comú denominador d’aquestes vides és l’amor i el treball. Les llàgrimes dels familiars són molt de dins. Amb el temps he après a diferenciar les llàgrimes i el dolor.

Davant d’aquest sofriment només té autoritat per prendre la paraula el Senyor Jesús: “Confieu en Déu, confieu en mi, a la casa del meu Pare hi ha llocs per a tots”. Aquest és l’Evangeli que acostumo a proclamar.

Beneïda sigui la memòria dels fills de Déu que aquests dies moren en la solitud, que resplendeixen com estrelles en el firmament del cel. Els seus noms estan inscrits a les palmes de les mans de Déu. La mort és una criatura de Déu i el segell de la seva glòria. Una glòria que només li pertany a ell, ja que cap orella ha sentit ni cap ull ha vist el que Déu té reservat per aquells que l’estimen (1Co 2,9). Que la seva memòria sigui una benedicció pels fills i néts. Que reposin en la Pau de Déu.