dijous, 30 de maig de 2013

La interminable guerra de Síria i una primavera que no és tanta primavera.


La comunitat cristiana de Síria representa un nou per cent de la població. Són víctimes de la gran majoria islàmica que vol enderrocar el règim de Bashar al Assad en una interminable guerra en la qual es multipliquen les terribles atrocitats i on hi ha tanta destrucció i tantes morts civils. Serà un balanç que horroritzarà en el futur a la Comunitat Internacional que es manté inactiva i impassible davant d’una terrible i horrible guerra. Es diu que la guerra ha provocat la mort de catorze mil persones.


Les comunitats cristianes són acusades de col·laborar amb el règim que es vol enderrocar ja que oferia un espai de llibertat controlada per a viure la seva confessió. Dos bisbes ortodoxos estan segrestats: Gregorios Yohanna Ibrahim (siríac-ortodox) i Boulos al-Yazigi (grec-ortodox) i molts sacerdots han estat morts. I també els cristians han d’abandonar les seves cases. Les ciutats de Hamidiya i Bustan al-Diwan varen veure com els rebels els treien a la força de les cases, sense deixar-los prendre res pel camí.


Homs es una ciutat assetjada, dins la ciutat hi ha encara una comunitat de jesuïtes abandonada a la seva sort. Són molts els refugiats cristians en la frontera del Líban, també a Jordània, fugint de l’infern de la violència. La noble organització Ajut a l’Església necessitada i Càritas despleguen totes les possibilitats per ajudar a una multitud ingent, tant a dins com a fora del país. Quasi totes les esglésies cristianes han estat destruïdes, fins i tot les antiquíssimes esglésies d’Alep. Els germans caputxins varen marxar a l’abril, amb els deu ancians que vivien amb ells. També les Germanes de la Mare Teresa de Calcuta, ja no queden cristians allí. Preguem amics per la pau a Síria, per la concòrdia entre l’antiga nació i per la llibertat religiosa.

De vegades sentim a dir: totes les religions són iguals, o preguntar-se quina importància té ser d’una religió o una altre si és el mateix Déu. Això no és veritat, totes les religions poden fer barbaritats, però no totes les religions són iguals. De Déu només n’hi ha Un, però si no adorem el Déu que és Amor Infinit, els altres déus són ídols i màscares.


I l'ONU de què serveix? Vet aquí que la primavera àrab no ha estat tanta primavera. Aquesta setmana vinent ha estat anunciat que el Cardenal Leonardo Sandri en nom del Papa visitarà la joventut catòlica que al Líban i a Jordània ajuden els refugiats procedents de Síria. Aquesta és la joventut de l’Església, la més digne de Crist.



Un sacerdot catòlic a Síria fent el lavatori dels peus, el passat Dijous Sant, al costat, fent d’acòlit, una valenta Germana Missionera de la Caritat. Contemplant la imatge hem de dir «Només l’amor pot salvar el món».

Us deixem un vídeo sobre el tema, és colpidor veure que està passant: