Els nostres missioners

Aquesta setmana hem entregat la col·lecta del Domund a l’organisme pertinent. Ha ascendit més de tres mil euros. No són diners només, hi ha molta pregària i molt d’amor. L'Església creix només per l’amor. L’amor és l’únic que la fa créixer. I l’amor mai és una categoria universal, és sempre concret: Si un diu que estima tothom, però no estima cap persona en concret, no estima ningú. 

Com l’amor de Déu, el nostre Pare, Ell ens estima a tots, estima a cadascuna de les nostres existències com si fossin úniques a l’univers.

Un jove sacerdot de Zamora a l'Àfrica

Els missioners ens són un exemple, perquè en ells l’amor és sempre concret a una persona, una a una. Cor a cor. Tot el mes d’octubre vàrem tenir present l’obra evangelitzadora de l’Església, que s’encarna en els missioners i missioneres. Que siguin beneïts aquests homes i dones que, a tants llocs del món, no teoritzen sobre l’amor, sinó que el viuen. No són llocs fàcils i la vida missionera no té res de romàntica. Estan en contacte amb la pobresa extrema, amb cultures hostils a l’evangeli moltes vegades o sota règims dictatorials. I compten amb mitjans molt precaris. Però ells hi són, i no marxen. 

Els missioners i missioneres són el goig i l’honor de l’Església de Crist. Ensenyen a viure l’Evangeli. Ho fan sense reclamar l’atenció, ni cercar la lloança. De fet no la necessiten, tenen al Senyor mateix com a do i recompensa. 

Una vegada el Senyor va preguntar a Sant Francesc: Francesc, ¿què vols com a recompensa? I el pobre d’Assís, sense pensar-s’ho va contestar: «A vós mateix, Senyor». Sí, el Senyor mateix és la seva alegria i el seu cel. No necessiten res més.

Vet aquí el testimoni d’una missionera anciana, Carmelita Vedruna, de casa nostra, la Gna. Elena Amorós. Una vida així és un tresor i un testimoni de la Resurrecció de Crist. Llegiu aquesta carta:

Ja tinc 91 anys, al febrer en faré, (si hi arribo), 92 i dono gràcies a Déu perquè sóc autònoma i tinc la ment clara. La meva missió actual és la de l'escolta, la gent necessita ser escoltada i ho faig per telèfon, per Internet i al rebedor de casa.

He estat mestra en Col·legis i Agent pastoral a la Presó. Els presos desitgen ser escoltats, també un cop acabada la seva condemna... i tantes ex alumnes que han passat per les meves aules, ara ja mares i àvies. La vostra ajuda pot ser pregar perquè l'Esperit Sant m'il·lumini, perquè les paraules que els digui els pacifiquin i omplin de confiança.

Gna. Elena Amorós. Carmelita

Mireu i escolteu aquest bonic vídeo de l’Escolania de Montserrat, amb fantàstiques vistes de la muntanya i el monestir i preguem pels missioners.