diumenge, 10 de novembre de 2013

La primera lliçó de Catequesi

La sabem de cada any. Nens, ¿per què heu vingut a catequesi? I els ensenyem a contestar: «Per conèixer i estimar a Jesús». Sembla una resposta infantil, però no ho és. Això ho han de saber els petits de la comunitat parroquial, però no tan sols ells, ho hem de saber tots; primer els catequistes, també els pares, i el mossèn. Tots anem a la parròquia per conèixer més i més a Jesús i a estimar-lo més i més. I tots sortim de la parròquia per a fer conèixer a Jesús i per a fer-lo estimar. Per què com l’estimarien si no l’han conegut? O ¿com l’estimarem si no el coneixem?

A les acaballes de l’Any de la Fe desitgem això: que en la nostra parròquia tots aprofundim en el coneixement de Crist i així l’estimem més. Tota la vida cristiana rau en això. L’amor i el coneixement de Crist sempre van junts. I per conèixer Crist hem d’obrir tres LLIBRES.

- El PRIMER LLIBRE és el de la Creació i de les Persones que tractem (o les que hauríem de tractar). La mirada de la fe ens fa descobrir la presència de Déu en les seves criatures, en el seu goig i en el seu sofriment.


- El SEGON LLIBRE és el de l’Escriptura, la que escoltem cada diumenge i l’escoltem com a Paraula de Déu, per això ens posem drets per escoltar l’Evangeli. El desconeixent de l’Escriptura és el desconeixent del mateix Crist.


- El TERCER LLIBRE és dins nostre, en el nostre cor, ell va escrivint amb lletres precioses les seves paraules dins nostre (en el més profund). Són paraules d’amor. La llei de la nova aliança ja no l’escriu en taules de pedra, sinó que l’Esperit l’escriu dins del cor. Cal pregar, cal pregar molt, per a descobrir el llibre que Déu nostre Senyor escriu en el nostre interior. És la nostra història amb ell.


No hi ha cap casualitat en la vida cristiana, tot és do de Déu. No és per atzar que faig catequesi, no és per casualitat que serveixo els pobres... és que el Senyor ho vol i des de sempre ho havia preparat. Els qui no comprenen això se’n cansen i se’n van. No serveixen per a res a l’Església.

Escoltem el Sanctus de Bach mentre meditem tot això. Una música quasi infinita.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo també penso que tot el bé que som capaços de fer o descobrir, ha estat primer iniciativa de Déu. Nosaltres som servents inútils com diu l'Evangeli d'avui, que només fem el que hem de fer; si entenem això, vol dir que reconeixem la nostra pobresa i la nostra pertenença al Rei de reis.
Però encara ens cal un acte de la voluntat: voluntat de conèixer cada dia més al Crist en la seva Paraula i voluntat de voler ser guiats per l'Esperit en la pregària constant. Només a partir d'aquí podrem trobar la bellesa i la joia de viura la fe.
Tant debó hagi estat aquest Any de la Fe una forta embranzida per a tots nosaltres que ens ajudi a treballar sense defallir.

Siguem "pedre vives" i servim amb deler l'Església!

Mª Carmen Payà