diumenge, 9 de novembre de 2014

Una cançó d'amor

En un diumenge tant significatiu com és ara el nou novembre evoco la meravellosa música de Mozart en l’adagi del seu concert per a clarinet. Es una musica que cal escoltar amb els ulls tancats i que immediatament et submergeix en un àmbit espiritual inèdit, únic.


Amb la música, Mozart crea una interpretació de la realitat, una capacitat de lectura espiritual de la història. Es una cançó d’amor i de compassió. De tendresa. Té alegria i força vital, però tampoc nega que hi hagi la tristesa. Una i altra vegada, quasi de l’infinit reprèn la mateixa melodia, ara amb l’orquestra, ara amb el clarinet tot sol, a manera de solista. És realment diví, perquè és una música que perdona en sí mateixa. Una música que et diu: encara que tot el que has fet ho hagis fet perfectament malament, jo et perdono i t’endinso, sense recriminar-t’ho, en la meva cançó d’amor. Un amor que sempre és Déu. Immens Déu, revelat en Jesús, amb el nom de Pare, a qui sigui donada la lloança en els més llunyans espais siderals i en el cor de cadascú.