divendres, 29 de juliol de 2011

Diumenge XVII o del Tresor amagat

Diumenge 17 del Temps Ordinari. Cicle A.

L’evangeli d’avui és encantador per la bellesa de les comparances que fa el Senyor del Regne. Aquest és semblant a l’home que troba el tresor amagat i la perla de gran valor, pel qual ho ven tot, per adquirir ambdues coses.

El Regne de Déu, deixeu-vos estar d’històries ideològiques, és el Crist i la fe en ell. Es el do de la fe en la manifestació del Déu altíssim en la bondat de la humanitat de Jesús en la història i ara en la glòria de la seva resurrecció. I quan llegim l’evangeli sempre cal fer-ho a la inversa, és l’home, jo i tu (en la teva història particular i bonica) pel qual Déu és un tresor amagat i la perla de gran valor pel qual Déu ha enviat i ha donat el seu Fill únic.


Trobar el Crist i viure en la seva gràcia és trobar el tresor amagat i la perla de més gran valor. I això val més que tot el nostre patrimoni i tot, el molt o el poc que podem tenir als comptes corrents. No hi ha comparació. Perquè el Crist ens dóna la vida eterna i el seu amor. I té raó el salmista quan diu en el salm d’avui: «M’estimo més la vostra Paraula, que surt dels vostres llavis, que mil monedes d’or o de plata». Es un tresor amagat que cal buscar a les palpentes de la fe, i en les obscuritats, oh però quan el trobes i el tens davant.

I on cal buscar aquest tresor? No pas lluny, el portem al cor, només cal descobrir-lo. I no hem de fer, com no em recordo aquella mena de cervatell que és torna boig cercant la sentor del perfum, per ves a saber per quines barrancades, fins que s’adona que és ell qui desprèn el perfum. El do de Déu el portem a dins. El perfum de l’amor de Déu és dins nostre, el portem a dins. Només cal obrir el flascó.

I finalment el Senyor compara a l’Església a aquella gran xarxa que ho arrossega tot cap a la platja del Regne, Ho arrossega tot. Moltes vegades a Cambrils he vist l’arribada de les barques i quan arriben llancen tot allò que arrepleguen i que és inservible, pots, plàstics... Jesús ho arrossega tot amb la xarxa cap al port del Regne, i allí fa la tria. Per això hem de tenir paciència, perquè nosaltres, amb les nostres resistències a la gracia, formem part d’allò que Ell porta cap al Regne.

L’Església és un poble i en un poble no tothom està preparat per anar a la guerra, en un poble hi ha infants i ancians i malalts, i handicapats i tot és objecte del seu amor. També és bonica la pregària del rei Salomó, als inicis del seu Regnat (1ra lectura). Mireu el que demana al començament del seu Regnat, “saber escoltar, saviesa i capacitat de discernir el bé i el mal”. Es una bona pregària. I malament quan confonem el be i el mal. I diem bé allò que és un mal i mal a allò que és un bé.

El deixeble del Regne sap treure de la vella calaixera, joies antigues i modernes. Però que siguin antigues no vol dir que no tinguin valor. Perquè la vella saviesa de l’Església està plena d’aquestes perles que van més enllà de l’esperit, sempre tant aleatori de cada època. M’allargaria, però per acabar diria una bella imatge de la litúrgia oriental. Si el Crist és la perla preciosa, Maria és la petxina preciosa que la porta. Oh benaurada Mare de Déu feu-nos comprendre que trobar el Crist és trobar el tresor més preciós i intercanviable de la nostra vida.

Pregària de la setmana: (memoritzeu aquesta pregària i digueu-la dins vostre moltes vegades)
Oh Jesús sou el tresor més gran de la meva vida.

Lectio divina: (Romans 8, 28) (Si teniu temps pregueu cada dia, al matí o al vespre, amb aquest text del Nou Testament)
Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot pel bé dels qui l’estimen.