Passen pocs minuts de les deu del matí quan entro als locals de la Parròquia. La Roser em rep amb un gran somriure i em diu que passi. A dins la Nuri està atenent a una senyora i la Beatriu, asseguda a una taula plena de fitxes i papers, comprova unes dades en uns llistats.
Quan encara no ha marxat la primera senyora, entra un altre senyor amb el seu fill. La Roser i la Nuri els van atenent... els carrets i les bosses es van omplint de bricks de llet, caldo, paquets de sucre, pasta, llegums... i també galetes i pastes doncs la varietat de productes és força gran.
La Roser m’havia començat a explicar com funcionava i ara és la Beatriu qui acaba l’explicació:
Els usuaris tenen determinat número de punts segons la seva situació econòmica i el número de membres de la família (No és el mateix una família on no hi ha cap adult que treballi que una en que sí hi ha algun ingrés. Tampoc és igual una família amb un fill que una que en té tres o aquella en la que hi ha algun malalt). A major número de punts, més productes poden tenir. Tot i que, com em diuen les tres, això és tan sols “orientatiu”, no es segueix de forma absolutament estricta.
Segons quina sigui la situació econòmica, els usuaris poden col·laborar amb una petita aportació. Les aportacions, segons els punts, poden ser de 3, 2 o 1 Euro i, evidentment, quan la situació és de molta necessitat, no hi ha cap aportació, és clar. Tots els casos es van comprovant i revisant perquè així es pot donar la millor atenció possible.
La senyora que hi havia quan he arribat ja marxa amb el carret ben ple i una bossa suplementària que lliguen bé amb la Nuri perquè no caigui res. Poc després el senyor amb el seu fill també marxen i, mentre la Roser va col·locant nous productes a la taula i les prestatgeries, jo vaig fent les fotos.
Marxo que són prop de les onze i elles es queden allí, treballant i amb un somriure. Ho tenen tot ben organitzat i ben posat i atenen a la gent amb amabilitat i naturalitat. I darrera d’això hi ha més feina: S’ha d’anar a buscar productes amb el cotxe, carregar i descarregar caixes, posar les coses a les prestatgeries...
I nosaltres? Què podem fer? Doncs ajudar amb les nostres aportacions: ja sigui de forma econòmica en les col·lectes o portant els productes que més falta fan. Hi ha coses que arriben de l’Unió Europea i el Banc d’Aliments. Per exemple, pasta de sopa i arròs no cal portar-ne perquè d’això ja n'hi ha, en canvi sempre fa falta sucre, llegums, llaunes de conserves, productes d’higiene personal com gel de dutxa i altres.Tot és molt ben rebut. Col·laborem!
2 comentaris:
Magnífic reportatge! Dins de les meves possibilitats, procuraré col·laborar amb la vostra Càritas parroquial. Bona feina!!
Moltes gràcies! :-)
Publica un comentari a l'entrada