L’Evangeli d’avui parla del blat i del jull que creixen junts. I de què ningú pot ser impacient i voler destriar el blat del jull, perquè això no és feina nostra, això pertany al Senyor. I en el camp en què el Senyor ha sembrat, que és l’Església i els cors de cadascú de nosaltres, blat i jull sempre aniran barrejats.
Quan preguem hem d’entendre que en la terra d’on neix la meva pregària hi ha també la llavor de la Paraula que creix, però també el jull, que s’hi barreja tant, que fins i tot la pot ofegar. Però ningú de nosaltres pot pretendre d’arrencar el jull abans de temps, primer perquè és cosa del Senyor de fer-ho i segon perquè la germinació de la llavor, el seu creixement i l’espiga granada és obra de la gràcia i el Senyor encara no ha acabat la seva obra ni en mi, ni en vosaltres. I hem de pensar que si arranquessin el jull abans d’hora potser ens arrancarien a nosaltres, a mi, del camp de l’Església, que és propietat del Senyor i del qual Ell n’ha plantat el blat i el fa créixer.
Per tant, cal tenir paciència amb nosaltres mateixos i amb els altres i pensar que Déu és en el camí de cadascú. Dins nostre sempre hi ha com un aiguabarreig de blat i de jull. També en l’Església. L’únic blat puríssim que el Senyor ens dóna és el blat de l’Eucaristia.
Al final de la vida el Senyor ja destriarà amb un judici de misericòrdia el blat i el jull de la terra del cor. I de la vida de la «seva Església». I el jull, tot allò que s’oposa a la voluntat divina i que el Senyor reprova, serà cremat a les portes de la ciutat santa de la Jerusalem del cel, perquè res d’impur pot heretar el Regne de Déu, però no els pecadors, que som tots nosaltres, que hi entrarem amb les espigues granades de bon fruit que el Senyor ha sembrat en els nostres cors.
Un antiga sentència dels Pares del desert diu que un deixeble va anar a preguntar al pare espiritual: Ai pare meu, dins meu, sembla que hi hagi un llop bo i un de dolent, perquè hi ha dies, que sóc bondadós, just i caritatiu, però hi ha dies que em manifesto impacient, irat i amb peresa per a les obres de l’Esperit, com ho puc fer perquè el llop bo guanyi sempre el dolent? I l’ancià li va respondre: Aquell a qui tu alimentis serà el que guanyarà! Es una saviesa ben eloqüent aquesta resposta. Ja serà molt que tot això ens alerti a no judicar els defectes dels altres, tenint present els nostres i que quan judiquem els altres mirem no només els defectes, sinó també les coses positives que tenen, perquè en un batejat sempre hi ha més blat que jull. I en definitiva, així voldríem que ens judiquessin els altres. (Mt 13,24-43)
Pregària de la setmana: (memoritzeu aquesta pregària i digueu-la dins vostre moltes vegades)
Senyor, vós sou el meu Déu i estic content de creure en Vos i us en dono les gràcies.
Lectio divina: (Romans 8, 26-30) (Si teniu temps pregueu cada dia, al matí o al vespre, amb aquest text del Nou Testament)
Germans, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar; perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans. I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els glorifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada