dimecres, 10 d’agost de 2011

Diumenge XIX, de la Tempestat calmada

Diumenge 19 del Temps Ordinari. Cicle A.

Elies cerca la presència de Déu, Nostre Senyor, (avui en diríem fer l’experiència de Déu) i el troba en el “vent d’amable silenci” o en el so d’un aire suau. El troba en el silenci i el vell profeta, davant de la presència de Déu, es cobreix el rostre. Cal el silenci del cor per a trobar a Déu. I per a trobar-lo no cal anar lluny de nosaltres mateixos, sinó anar cap a dins.

Sant Agustí deia en els seus Soliloquis: Cercava a fora a Aquell que tenia dins meu. I l’altra camí per anar cap a Déu és l’amor. Si algú us pregunta: on puc trobar a Déu, dueu-li: “Estima i el trobaràs”. La pregària i l’amor són els camins per a trobar a Déu. Sempre anem a de pressa i atabalats, que no deixem que Déu prengui possessió del cor. Un antic Apotegma diu: “Atura’t fill meu, que no et puc trobar

A l’Evangeli trobem un relat de simbòlica pasqual: El Senyor ens crida des de la platja del Regne, on Ell és. “no tingueu por sóc jo”. I Pere ha d’anar per damunt del mar, que significa les grans vicissituds de la vida, i moltes vegades amb el “vent contrari”, a trobar a Jesús Ressuscitat. Però quan deix de mirar el Senyor s’enfonsa. Quan l’Església deix de mirar el Senyor s’enfonsa. La pròpia por ens fa enfonsar. Però el Senyor sempre ve a buscar els seus amics i els seus germans que naveguen en el mar enfurismat. No els deixa mai sols. I quan Ell puja a la barca el vent amaina i reconeixem la seva glòria: Realment sou Fill de Déu.

Quan en la vida sentim que ens enfonsem, a causa de qualsevol prova, de vegades insuportable, diguem simplement: Senyor salveu-me! I allarguem la mà a Jesús i com a l’Evangeli, immediatament, no ho dubteu, sentirem la mà del Senyor, que ens la dóna. I com una mare que ensenya a caminar carinyosament ens renya: Per què dubtaves, fill meu? No saps que sempre estic en tu.

Pregària de la setmana: (memoritzeu aquesta pregària i digueu-la dins vostre moltes vegades)
Senyor, que per tot el món s’abracin la justícia i la pau.

Us poso un text incomparablement bell de Sant Joan de la Creu:
“Qué más quieres, oh alma!, y qué más buscas fuera de ti, pues dentro de ti tienes tus riquezas, tus deleites, tu satisfacción, tu hartura y tu reino, que es tu Amado, a quien desea y busca tu alma? Gózate y alégrate en tu interior recogimiento con él, pues le tienes tan cerca. Ahí le desea, ahí le adora, y no le vayas a buscar fuera de ti, porque te distraerás y cansarás y no le hallarás ni gozarás más cierto, ni más presto, ni más cerca que dentro de ti. Sólo hay una cosa, que, aunque está dentro de ti, está escondido. Pero gran cosa es saber el lugar donde está escondido para buscarle allí a lo cierto”