dimarts, 23 d’agost de 2011

Per què ens diuen retrògrades si estimem la vida?

La veritat és substantiva. Els principis de la moral catòlica es recolzen en la llei natural i en la revelació divina. I aquests principis en allò que els és fonamental no són opinables. I perduren més enllà de la opinió de cada època. Simplement hem de dir: els catòlics ho entenem així i ho volem viure així! La moral catòlica no és autònoma, i no està supeditada al costum de la majoria i menys a les decisions d’un parlament. I viure aquests principis de moral no és una càrrega, sinó una Bona Nova, joiosament viscuda.

Poso un exemple clar: els catòlics no avorten ni poden aprovar mai l’avortament. Per què ens diuen retrògrades si estimem la vida? Per què ens diuen de dretes? Ja l’antiquíssima Didajé, que és un document cristià del segle II, diu que els cristians es distingeixen dels pagans perquè els cristians no abandonen els fills i els deixen néixer.

A la democràcia hi té lloc tothom, també les minories i no pot ser un despotisme ideològic il·lustrat falsament progressista. La Mare Teresa de Calculta deia: "doneu-me’ls a mi aquests fills que no voleu".

La vida és un do de Déu. Tothom té dret sobre el seu cos, però ningú té dret sobre una vida que ja no li pertany. Es de Déu. I no es pot practicar la violència en el lloc més ple de pau, que és el si d’una mare. I que no ens diguin que estem obsessionats amb aquest tema, també estem obsessionats per la vida de qualsevol infant del tercer món que mor per inanició. O almenys ho hauríem d’estar.