El Senyor es vol manifestar així

En temps de crisi eclesial cal retornar a la pregària. És el mateix dir que cal retornar a allò que és essencial. I l’essencial per nosaltres és el Crist. Un home laic em deia, després de l’Exposició del Santíssim Sagrament: «El Senyor es vol manifestar així». No és debades i sense intenció que tenim voluntat per fer adoració eucarística a la nostra parròquia. Brolla d’una certesa: de què a Crist Rei ens és bo de posar-nos de cara el Senyor i adorar-lo. La renovació d’una parròquia, en un moment crucial de la seva història, no ve només de nosaltres (de les nostres pròpies capacitats), sinó que només la podem rebre com un do del Senyor. Ja he sentit aquesta música: «tot això és anar endarrere, és d’un altre temps». Els qui són d’un altre temps són ells (la dècada eclesial dels 70 ja ha passat i ha donat el que havia de donar) i el camí cristià sinó s’enfila per la muntanya de l’espiritualitat arriba moment que no condueix enlloc i esdevé estèril. Sona a buit. En castellà dirien «suena a hueco». Crec que és bo per nosaltres i per mi posar-nos de cara a Crist Eucaristia perquè el Senyor ens ensenyi el que hem de fer i ens doni la força necessària per a fer-lo. I perquè en el fons som uns pobres que tot ho hem de demanar a Nostre Senyor.  I també perquè crec que «lluny de la taula eucarística» no creix res en l’Església, ni tant sols la catequesi. El primer que hem de fer és adorar Déu en el Sagrament real del seu Amor, que és l’Eucaristia. La resta ens serà donat.
Cal pregar perquè mai hi ha proporció possible entre el que fem nosaltres i el que pot fer el Senyor. Nosaltres fem el possible, però el Senyor fa l’impossible. I així tenim pau.  I hem de deixar espai perquè ell actuï. Sant Francesc deia: «Si sabéssim adorar Déu tindríem la pau dels grans rius que plàcidament van vers el mar».