diumenge, 28 de març del 2010

El diumenge de tots els diumenges

Els antic anomenaven aquesta setmana com la “Setmana gran o la Setmana vivificant”. Veritablement la Pasqua és fonamental. Fa de fonament a tot l’univers de la nostra fe. Si el Crist no hagués ressuscitat no tindria sentit res del que creiem, celebrem i vivim. Per això en l’any litúrgic de l’Església la Vetlla Pasqual ocupa el primer lloc.
És la nit més densament sacramental de tot l’any i ressona per tot arreu una crida a participar-hi. Tots hem d’anar a la Nit de Pasqua a escoltar la Bona Nona de la resurrecció´`o de Crist, a escoltar les lectures santes, a renovar les promeses del baptisme i rebre el Cos i La Sang de Crist. La litúrgia pasqual, i per derivació, l’eucaristia dominical, ocupa el centre e la vida ¡de la parròquia. Es en la litúrgia dominical que la comunitat esdevé cos de Crist en el món. La litúrgia cristiana ens fa corresponsables de l’Evangeli que escoltem, l’Eucaristia crea la comunió, més enllà de les capacitats relacionals que tenim entre tots i marcades per moltes històries que com varem escoltar en la lectura del diumenge passat, de Sant Pau, «han de quedar endarrere». Per tant el dia del enyor, que té el seu centre en l’Eucaristia dominical és veritablement l’hora constitutiu de l’Església,. motor secret de la seva missió. Aquí la comunitat es rep des de dalt i res reconeix com un esdeveniment de gràcia per al món. Sense una eucaristia viscuda, autèntica, a la nostra comunitat tot pot esdevenir sense vida.
Una joiosa i vivificant Pasqua de Resurrecció per a tots. Veniu tots a la Vetlla Pasqual del Diumenge de Resurrecció. Es el diumenge de tots els diumenges. Es el diumenge de la veritable alegria.
Mn. Rafael