Revestida de gran solemnitat per la presència dels infants que omplien de vida i d’alegria els primers bancs de l’església i dels seus avis que, d’aquesta manera, rebien el merescut homenatge de tota la comunitat, com a testimonis i veritables transmissors de la Fe als seus/seves néts i nétes.
El cant “Deu-me la fe dels profetes… deu-me la fe dels meus avis…”, elegit també com a lema de la festa, va ressonar repetidament al llarg de la celebració.
Els avis van presentar les ofrenes i van rebre, de mans de cada nét/néta, (mentre la la comunitat cantava “Tu ets qui ens crides i en silenci venim…”),. una llàntia encesa que van dipositar als peus del Sant Crist de l’altar, simbolitzant un camí, el camí de la vida, el camí de la Quaresma, un camí que els avis han fet primer i volen llegar a la seva descendència.
La fotografia, als peus de l’altar, d’uns i altres, va posar cloenda a l’Eucaristia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada