dissabte, 20 de maig de 2017

20 de maig.- Visita espiritual a la Mare de Déu dormida de la Prioral de Sant Pere de Reus




És una de les imatges, al meu entendre més precioses de la imatgeria religiosa de Reus. La policromia és bellíssima. Cal mirar-la detalladament. Hi ha tots els colors. com una cascada. Fa pensar en el fons marí il·luminat pel sol. Res és comparable amb el rostre de Maria, és la serenitat pura. Realment és una dormició. Un tancar els ulls en un instant imperceptible per obrir-los a la llum de la resurrecció. El rostre insinua un somriure dolcíssim, que només els creients endevinen el seu secret.

Les mans (oh mans que van sostenir el Verb de Déu) són delicades, però també de dona forta, avesada al treball. Realment és la Immaculada Concepció de Maria que no podia conèixer la corrupció del sepulcre, ella que ha estat assumpta –acomplerta la seva vida terrenal– en cos i ànima al cel. La imatge –no he mirat la documentació– deu ser del final del XVI (de les poques peces salvades de la Prioral abans de l’horror del 36).

Aquestes imatges el dia de l’Assumpció eren posades a l’altar major, amb el ciri pasqual i rebien l’ofrena de les flors i de l’encens. Aquesta festa en llatí i en grec es diu: «Dormitio/χοίμŋσις».

Quan contemples aquesta imatge et venen les homilies de sant Joan Damascè o de sant Germà de Constantinoble al pensament, ells, els cantors de la Mare de Déu.

És una festa ecumènica, celebrada universalment per les Santes Esglésies. Als pobles de Catalunya hi havia el costum de posar alfàbrega al voltant de la imatge de la Dormició de Maria, ella que és com un hort amarat d’aigua, de nit d’estiu. La plena de gràcia.

Escoltem Agne parhene. Per dir-ho així és la Salve Regina de l’orient. Deixeu-vos prendre per aquesta música. Es una música bressolada amb un amor a Maria.