 |
| Verge de Misericòrdia a principis del segle XX |
Era l’any 1592, una joveneta de Reus, de nom, Isabel Besora, que pasturava el ramat el 25 de setembre, a les afores de la muralla de Reus, prop del camí del mar, cap a Cambrils, digué que havia vist la Mare de Déu i que la Mare estenia el seu mantell de misericòrdia sobre la ciutat, flagel·lada per la pesta. Aquest camí es deia: «Camí de la Creu dels Corbs».
 |
| Un antic gravat de la Mare de Déu. Es preciós en els detalls. |
La narració, tal com la coneixem avui, es configura a finals del segle XVIII, és a dir, dos segles després de l’Aparició, de ben segur després d’un treball de recerca arxivístic que mira d'aportar més dades sobre el personatge. Algú va descobrir que el 29 de desembre de 1594 va morir una pastora –d’ofici o bé la dona d’un pastor– de nom Besora. El pas següent fou vincular aquest nom a una Isabel Besora, nascuda el 17 de novembre de 1576, filla de Joan i de Catarina. Com que el pare d'ofici era paraire –és a dir, un teixidor de llana– no hi havia cap inconvenient per pensar que la filla podia ser una pastora, malgrat que el 1592 ja no era ben bé una nena, com diu la llegenda, ja que tenia setze anys. I tampoc hi ha res que ens permeti suposar que aquesta Besora és la mateixa que van enterrar dos anys després de l'Aparició. El document més creïble és el que escriu el P. Narcís Camós, l’any 1652. La farineta podia ser encara viva o havia conegut persones que l’haguessin conegut. Amb goig ho transcric:
Enriquece el término de la villa de San Pedro de Reus, una capilla dedicada a la Reina de los Ángeles, María, con título de Misericordia, el cual se conforma tanto con sus hechos. Estos socorros de Misericordia experimentaron los moradores de esta villa cerca los años del señor 1592, en los cuales, teniéndoles muy apretados una grave pestilencia, apareció esta gran Señora a una niña que apacentaba ganado en dicho lugar y le dijo que hablase con los jurados de la villa y dijese que rodearan sus muros con una vela y después la dejasen arder cuanto duraría puesta delante del Santísimo, porque se les aliviaría aquel mal.
Quedó la niña con esto tan admirada que dudó el ser creída de ellos, pero la Virgen le dio un señal con que, viéndola, quedaron satisfechos, que fue ponerle la mano en el carrillo y dejarla con eso, con que no tardaron en la ejecución del mandamiento, experimentando muy presto el deseado alivio, con el cual se mostraron agradecidos, edificándole una capilla en el lugar dónde había aparecido a la niña, con título de Nuestra Señora de Misericordia, a la cual tienen mucha devoción.
És cert que l’any 1594 es construeix la primera capella, les obres duren fins el 1602. El santuari queda petit i el 1652 es construeix l’actual santuari, que patí dues calamitats, el saqueig de la guerra del francès i, la gran destrossa, amb flames, al juliol del 1936 on desaparegué la imatge de Maria antiga. Aquesta havia estat coronada canònicament l’any 1904.
Després de la dissortada guerra se celebrà la primera Missa el dia 1 de juny de l’any 1941, segurament el Diumenge de la Santa Trinitat, el dia de la festa votiva del lloc; actualment la festa gran se celebra el 25 de setembre amb Missa i Ofici propi. La transmissió de l’experiència religiosa de Isabel Basora és seriosa ja que concorda amb les dades que tenim sobre la pesta a inicis del segle XVI i, segon, per raó del lloc. No hi havia cap motiu d’edificar un santuari en aquest lloc en el qual no hi havia cap mena de tradició religiosa anterior. Era simplement l’anomenat: «Horta del Cotxí». La historicitat dels esdeveniments mereixeria ser més ben estudiada. Estranyament els annals de la ciutat d’aquest any van desaparèixer dels arxiu, probablement per obra del liberals del segle XIX. Hi ha estudis interessants sobre les epidèmies a Catalunya i, certament, l’any 1592, la pesta flagel·lava la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada