dilluns, 15 de maig de 2017

15 de maig.- Visita espiritual a la Mare de Déu del Carme


La Mare de Déu és una de les figures exemplars i inspiradores dels carmelites des dels inicis de l’Orde, especialment per la dedicació a Maria de la primera capella del Mont Carmel. Des de la muntanya del Carmel hi ha una visió esplèndida del mar Mediterrani. Els carmelites antics es retiraven als vespres per la pregària en racons de la muntanya i la primera estrella que veien era «l’estel del capvespre» i, de seguida, la van anomenar Stella maris, referint-ho a Maria. Maria és la primera llum en la nit, que anuncia el Crist, plenitud de la llum.

Arreu del món, els carmelites són coneguts amb el nom de “Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel”: des dels orígens, aquells ermitans tenien consciència d’estar consagrats de manera especial a la Mare de Déu.

L’anomenaven “Mare i Bellesa del Carmel”, l’honoraven i solemnitzaven les seves festes amb esplendor, i establiren la commemoració solemne del 16 de juliol en acció de gràcies per tots els beneficis rebuts d’Ella, imatge perfecta del seu ideal cristià i contemplatiu.

Les arrels marianes del Carmel han impregnat la història i l’espiritualitat de l’Orde; han propiciat que els frares i les monges tinguin una relació afectiva, cordial, tendra i íntima amb Maria.

Foto autentica de santa Teresina
Ella també va cantar la Salve Regina i amb ella tants sants i santes que ens han precedit en el camí de la fe. Tots han estimat a la Mare de Déu.

Quan cantem la Salve hem de pensar en la munió immensa dels cristians que l’han cantat. Entre ells molts sants. Jo, quan canto la Salve, em recordo de la petita Teresina, la santa de Lisieux, cantant-la cada vespre en el seu fred convent. Era el darrer que ressonava en el seu cor abans de traspassar el fred claustre i arribar a la cel·la, ja malalta i oferint els seus sofriments pels sacerdots i per l’Església. Germana meva del cor.