divendres, 30 de setembre de 2011

Il discorso della Luna

Direu: què vol dir això? Un dia, mirant vídeos a “YouTube”, (cosa que no s’ha de fer massa perquè es perd temps) vaig trobar un testimoni filmat del famós “discurs de la lluna” del Papa Joan.

Era la nit de l’11 d’octubre de l’any 1962, el Papa bo havia acabat d’inaugurar el Concili Vaticà II i la seva obertura, que prometia una joiosa renovació de la vida de l’Església, va commoure tant al poble romà que aquella nit, en què se celebrava la festa de la Maternitat Divina de la Mare de Déu, el poble va sortir amb torxes enceses per a donar gràcies al Papa tant estimat. Va ser una festa sorpresa!

I el Papa Joan, que sempre improvisava les seves paraules, es va adreçar a la multitud amb aquest preciós discurs, des de la finestra de la seva residència. Ell, en la filmació quasi no es veu, però se sent la veu directa del bondadós Papa Joan. Es en italià, però s’entén. Ell diu “sóc un germà vostre” i proclama que fins i tot la lluna (aquella nit plena) feia honor a aquella estupenda manifestació eclesial. I al final diu aquelles històriques paraules. “Quan retorneu a casa, féu una carícia als vostres fills” “i s’hi trobeu alguna llàgrima eixugueu-la”.

Jo, l’any 1962, tenia quatre anys, però molts potser ho recordareu. El Concili Vaticà II va ser una hora de joia i d’esperança per l’Església Universal. I el Papa, ancià, va ser un do per l’Església. Oh, Papa Joan, benaurat, doneu-nos l’alegria de la fe, la senzillesa de l’Evangeli, la bondat del teu cor.

Au! Poseu el vídeo en full screen (pantalla completa) i escolteu la veu directa del Papa Joan, de santa memòria. Us agradarà.


L’antiga festa de la Maternitat Divina que malauradament va ser suprimida en la Reforma litúrgica commemorava el Concili d’Efés de l’any 431, en què el poble cristià també va sortir en processó de torxes i dient: Des d’ara podem anomenar a Maria amb el nom de Theotokos, MARE DE DÉU. Fou una nit bellíssima, que forma part de la història de l’Església.