dimecres, 14 de setembre de 2011

Com t’ho fas, Senyor, per què t’estimin tant?.- Impressions d'un pelegrinatge (II)

Amb la gran munió del jovent catòlic, de Txèquia, Bèlgica (francòfona) i de l’Equador, al vespre d’aquell mateix dia celebràvem l’Eucaristia als exteriors del Santuari tant estimat de Misericòrdia. Va ser molt ben preparada, malgrat la dificultat de l’idioma. Va presidir el Sr. Prior, juntament amb el grup important de preveres que acompanyaven els nois i les noies, la gran majoria joves. També dos bisbes de Bèlgica, senzills de cor i bondadosos. Hi havia més peregrins, és clar, que no pas fidels de la ciutat.


Cap al tard d’aquell jorn d’estiu la pau va davallar en aquella gran multitud i, a la consagració, tots els peregrins es van agenollar i dins meu vaig sentir el pes de l’adoració de la joventut catòlica i dins meu vaig pregar: Com t’ho fas Jesús meu per què t’estimin tant?

Quan donava la Sagrada Eucaristia, que rebien amb un profund respecte, a aquelles noies i nois tant alts, per dintre vaig pensar: aquests seran pares dels fills i filles, que, quan nosaltres no hi serem, viuran la memòria sempre viva del Senyor ressuscitat, i esperaran, com nosaltres, el seu Adveniment. Beneïts sigueu. Maria, a Misericòrdia, estava joiosa de veure la flor i la nata del jovent de la Catòlica Església, pregant i estimant Jesús.

Després de Missa, tot va esclatar com una festa. Una festa nova, que venia d’una alegria nova, que només podia ser do del Sant Esperit de Déu. I els belgues onejaven les senyeres i els nobles escoltes feien bans de joia, com si haguéssim guanyat la Supercopa.



Hauríem d’aprendre moltes lliçons del gran pelegrinatge a Madrid per a la celebració de les JMJ. Tinc por que, com sempre fem a casa nostra, ens quedem amb impressions superficials i poc aprofundides. Poso un exemple: quants mossens i agents de Pastoral tindran voluntat de llegir, estudiar i aprofundir el magisteri del Sant Pare a Madrid? Que no oblidem que és el Magisteri de Pere. Jo, personalment, no sabria dir com s’ha d’enfocar la pastoral de joves a l’arxidiòcesi, però sí que aprenc vers on no s’ha d’orientar. S’ha d’orientar vers allò essencial. I l’essencial és Crist. Un cristianisme sense Crist és una ideologia. I és residual. Sense futur, simplement perquè no hi ha l’Esperit, l’únic que rejoveneix l’Església de Déu. El Papa va dir a la immensa munió de peregrins: Sigueu missatgers de l’Evangeli i portadors de l’alegria de la fe.