dilluns, 19 de setembre de 2011

Diumenge XXV,- Humils treballadors de la vinya del Senyor

Diumenge 25 del Temps Ordinari. Cicle A.



Quina imatge més bonica, de tardor, la de la paràbola d’avui. El Senyor ens demana que anem a la vinya que Ell ha plantat, que és la seva Església, a treballar. Anar a treballar a la Vinya del Senyor! Quin goig i quin honor! I considerar-nos humils treballadors de la seva vinya. Sempre hi som a temps, sigui quin sigui el moment de la nostra vida i de la nostra edat. El Senyor regalarà joventut al seu poble i aquests oferiran la seva força i la seva joia. Quan la vida és encara una possibilitat o una magrana de promeses i de possibilitats. Els ancians que ofereixen el seu silenci, la seva pau, la seva espera joiosa del retorn del Senyor. Els malalts els seus sofriments.


El Senyor és el propietari i el Senyor espera la restitució dels fruits. Al final de tot, tot ens és regalat. Tot és gratuïtat. La justícia de Déu no és com la dels homes, i la seva misericòrdia és incalculable. El Senyor no demana a tothom el mateix. A cadascú li és demanat allò que pot donar i el Senyor concedeix prou gràcia a cadascú perquè ho faci. Si per un sol acte d’amor el Senyor pot salvar una existència. O per una sola llàgrima vessada de dolor. Només per un sol acte d’amor.

Si fa sol i el treball és dur cerquem ombra sota l’ombra de la creu! Si tenim set i ens manca la força bevem de l’aigua fresca que brolla de dins del cor en la pregària, i que s’alimenta de la font viva de l’Esperit Sant. La font i l’aigua, que hi raja sempre, esdevé una sola cosa en la pregària.

I no ens comparem els uns als altres, ni busquem més mèrits els uns que amb els altres. No s’hi val a dir Jo he treballat més que un altre i mereixo més. Això no es pot dir a Déu, Nostre Senyor, perquè davant Déu no mereixem mai res. Es el Crist que ha merescut per a tots i hem d’entendre que treballar a la seva vinya ja ens és joia i recompensa.

Pregària (memoritzeu aquesta pregària i digueu-la dins vostre moltes vegades): Gràcies, Pare, per haver-me empeltat a la Vinya del teu Fill.

Si teniu temps, us demano que escolteu aquestes corals del dolcíssim Mendelssohn, tanqueu els ulls i deixeu que la música us penetri i us arribi en el més íntim. Es una música que et fa retrobar el més íntim del cor i fa que aquest esdevingui lloança. Es un dels fragments de la música cristiana que a mi m’agrada més.