dijous, 8 de setembre de 2011

La festa de l'albada


Maria és l’aurora de la nostra salvació i avui celebrem la seva Nativitat i demanem a Déu que ens porti un augment de pau (oració col·lecta) En el planeta terra la llum del sol ve precedida sempre de l’aurora. El sol encara no hi és, però la seva llum desfà la nit i clareja. I es fa de dia. Es el moment meravellós de l’albada. Que Maria, filla d’Anna i Joaquim, hagués nascut, en la simbòlica cristiana, significa la llum que precedeix l’aurora. I és de Maria, que diu el Tropari. És d’on s’aixeca el Sol de la Justícia, que és el Crist, Senyor nostre. Ella és, per tant, la resplendent aurora.

El naixement de la Mare de Déu marca ja el temps de la nova aliança i la humanitat d’aquell infant, és de fet el cel que Déu prepara a la terra pel seu Fill, i és així que ella és immaculada des de la seva concepció. I Ella és la càtedra reial perquè està destinada a ser la seu de la Saviesa, que és el Crist. I ella és el Llibre Sant on Déu Pare, escriurà per obra de l’Esperit Sant. I Ella és la muntanya del Sinaï, i d’una glòria encara més gran, on el Senyor pactarà una nova aliança en la humanitat. Ella és el Vas d’or que contindrà el mannà que ve del cel. I Ella és la Porta que mira a l’Orient, per la qual entrarà en aquest món el Rei de la Glòria. Ella és el núvol que ve del mar per portar aquell que té els núvols per carrossa i avança sobre les ales dels vents. Ella és la brisa suau que sentí Elies, brisa anunciadora dels temps de la gràcia divina. Ella és l’escletxa de la roca que contemplà Moisès.

Ella, la humil, la petita Maria, la serventa del Senyor. El seu naixement ens omple d’una alegria immensa, primer és la mare, després el Fill. Però primer és sempre el misteri de la maternitat. Maria, com una nova estrella. Una supernova. Maria, sota la vostra protecció, deixo tots els treballs pastorals de la nostra parròquia, estimada de Crist Rei. Monstra te esse matrem, que vol dir amb traducció literal: Demostra que ets Mare.

Felicitem a les noies i senyores que porten el benaurat nom de la Mare de Déu i que avui la celebren amb tants noms entranyables de la nostra geografia mariana: Núria, Meritxell, Camí (de Cambrils), Roca,(de Montroig), Riera (de les Borges) i Puigcerber, (d’Alforja), Montsant (de la Muntanya de la Mare de Déu, que és la nostra serralada).... i tants i tants altres indrets.

El naixement de la Mare de Déu
Domenico Ghirlandaio, 1491