dissabte, 2 d’abril de 2011

Les obres que agraden al Pare del cel

Ara estem en plenes obres de la Parròquia. Realment eren necessàries, calia una reforma: estava malament l’enllumenat, la megafonia, la pintura i també faltava acabar d’ennoblir la Capella del Santíssim. La Casa del Pare ha de ser acollidora i digne. Aquestes obres les vol el Pare del Cel, però aquelles que de veritat vol són:
- La justícia, buscar la dignitat de la persona humana, sense fer diferències de raça, de cultura, d’idees. Hauríem de tenir respecte a tota persona, sense menysprear ningú. Procurar així mateix una repartició millor dels béns de la terra que Déu ens ha donat, que no són per a uns privilegiats sinó per a tota la humanitat. Hauríem de saber compartir.
- La misericòrdia, cal que actuem amb tendresa.
- La compassió, per ajudar amb amor.
- La pau, Ell vol que visquem sabent-nos comprendre, respectar, apartar tota violència, buscar sempre allò que ens uneix, evitar les paraules que fereixen i saber perdonar-nos de cor.
Estimar-nos sabent que Ell ens ha donat el seu Fill únic perquè tinguem vida i una vida eterna.
Estar a prop dels malalts, atents a les seves necessitats, acompanyar-los, ser el seu bastó sobre el qual puguin recolzar-se. Estar atents als pobres, vetllar per les seves necessitats, ajudar-los i alleugerir tots els seus problemes. Tot això, amb molta caritat, amor i discreció, sense creure’ns superiors a ells perquè tenim recursos econòmics.
Vetllar pels presoners que viuen reclosos, amb poca esperança, sense grans perspectives en la seva vida i potser tractats amb molta duresa, quan són persones, malgrat les seves mancances i les obres negatives que hagin comès. També el Pare del Cel vol que siguem persones de pregària, sense dir massa paraules però sabent escoltar en el fons del nostre cor allò que Ell ens vol dir per ser coherents donant testimoni.
Vol que siguem assenyats, prudents, discrets, humils, acollidors, emprenedors, que no parlem gaire, però que actuem molt.
Ens vol persones lliures, no una llibertat com el món ens ofereix: “quan més tingueu més feliços sereu, feu tot allò que vulgueu”, sinó que el que és veritablement important és ser persona, no tenir grans coses.
Així anirem escampant el Regne de Déu.