dimecres, 13 d’abril de 2011

Compartir amb els altres l’alegria

Durant la Quaresma, i certament en molts altres moments de la nostra reflexió i de la nostra existència cristiana, hem parlat del fet de compartir com un dels nostres trets característics. Un tret que certament signen bona part de la humanitat com a valor important per al benestar social, personal i psicològic de l’ésser humà.
En aquest espai de reflexió voldria fer-vos notar que el compartir cristià ho abasta tot, també les alegries, també el sofriment. A vegades ens sembla que compartir sofriment és més bo, més plaent a Déu, més cristià. De ben segur que ho és. Però... i compartir l’alegria? I compartir projectes?...
Això ve a tomb perquè aprofitant que a la parròquia compartim el projecte d’obres (tingueu la seguretat que el projecte és de tota la feligresia i fins i tot de tota la zona parroquial) faig una crida a l’alegria que comporta aquest compartir projecte. No cal que tothom es posi a pintar, ni a canviar cables, ni a picar amb el mall... només al tenir l’esma de compartir la joia, la esperança, la alegria de portar endavant un projecte que agradi a Déu.
Quan acabin les obres, alguns compartirem mans per netejar, per ubicar els bancs, treure la pols o ornamentar el temple... d’altres compartirem despeses, perquè no, i d’altres, possiblement, compartirem una exclamació joiosa de satisfacció per haver fet la casa de Déu més agradable i acollidora, més presta a la pregària, més prompta a la celebració sacramental.
Compartir projectes i alegries, no ens retreu de compartir tristeses o sofriments quan cal i quan és necessari. Perquè la nostra vida és plena de contrastos, el nostre compatir cristià també abasta tots els àmbits de la nostra vida.
Una segona idea per apropar-nos a conceptes més profunds del tema. El compartir és un tret fonamental en la Doctrina Social de l’Església docs està arrelat en la mateixa acció de Déu que dóna sense res a canvi, que és gratuïtat pura. L’església utilitza bona part de la seva comunicació social per a incidir en la necessitat de compartir.
I perquè? Perquè aquest valor porta a un món més just; i fer un món just és una idea central del cristianisme i un imperatiu de l’amor als germans i germanes. Fins i tot ens ha de servir de model econòmic per aconseguir que la riquesa -entesa en el sentit ampli- sigui un bé natural compartit per tothom, que respongui a la qualitat de vida comuna a tots els éssers humans.
Una frase que crida l'atenció: la riquesa no es crea ni es destrueix -com diem referint-nos a l’energia- sinó que és comparteix i distribueix, perquè aleshores els pobres deixin de ser-ho perquè els rics comparteixin -no el que necessiten per viure, sinó el que els sobra-. El món ric, no deu la seva riquesa a la pobresa dels altres?
I acabo insistint en el lligam entre compartir i donar. I per fer-ho no puc recomanar-vos altra cosa que la lectura del passatge de la multiplicació dels pans i del peixos. Escolliu l’evangeli que vulgueu, tot ho relaten (Lc 9, 10-17, Mt 14, 13-21; Mc 6, 32-44 o Jn 6, 1-13).
Us imagineu el que significà que Jesús donés, compartís, quatre pans i en mengessin tanta gent? Us imagineu la força que té el fet de compartir?