dissabte, 16 d’abril de 2011

Sant Tabernacle de Déu enmig el món

Estem en plena Quaresma. Aquesta ens recorda que l’Església és un poble peregrí caminant pel desert. I en el desert el poble de Déu és temptat, però també en aquest desert troba el seu Déu i rep la Llei i el Pa de la Vida.

Israel, com imatge de l’Església peregrina, instal•la i desplega el seu campament durant el seu llarg pelegrinatge vers la terra promesa. L’Església de Déu també posa el seu Tabernacle allà on troba els homes i dones cercadors del Déu Vivent i que creuen amb humilitat en el Crist Ressuscitat. Quan aquests homes i dones ja no cerquen el Déu Vivent, el Tabernacle s’aixeca i s’instal•la en un altre lloc, ja que no “tenim en aquest món una ciutat permanent”.

No dubto que Déu vol posar el seu tabernacle, que és també la seva mateixa Presència, en aquesta parròquia. Però cal que hi trobi una comunitat que visqui amb aquesta consciència de peregrins, que visquin des de la condició de pecadors sempre perdonats, i que celebrin amb una gran humilitat l’Eucaristia del Senyor. Quina imatge més viva i suggestiva: la parròquia com la Tenda de l’Aliança, com el Lloc de la Presència de Déu, on les portes sempre estan obertes, on els germans s’estimen i es perdonen les ofenses, on els pobres són acollits... Casa oberta per a la pregària i el diàleg íntim amb el Senyor on ningú busca altra glòria que la del Senyor.

Que Déu Nostre Senyor no aixequi el seu Tabernacle de casa nostra; ens quedaríem sense vida, com un bosc de branques seques. Per això hem de pregar i molt. En l’Església tot és un Do del Senyor. A nosaltres només se’ns demana disponibilitat,docilitat i obediència a la seva Paraula.

Ara, il•luminarem amb llum nova i color nou el temple parroquial, això és molt fàcil de fer. I té una relativa importància, allò important serà que deixem penetrar a raig la llum del Ressuscitat, que il•lumini el rostre dels germans i germanes i esdevinguem homes i dones que estimen Déu i volen viure segons l’Evangeli.