Pregària de súplica

(Clicant al damunt de la fletxeta podeu escoltar l'ària "Erbame dich, mein Gott"
de la Passió segons Sant Mateu, de J. S. Bach)

“Apiada't, Deu meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
Que ploren amargament davant teu.
Tingues pietat!”

Aquestes paraules corresponen a una de les àries més belles i profundes de la Passió segons Sant Mateu, de J. S. Bach. La canta la contralt just després que l'Evangelista expliqui les negacions de Pere: A l’instant va cantar el gall. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit “Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.” I, així que va ser fora, va plorar amargament (Mt 26, 74b-75)

Bach, que era una persona molt pietosa, quantes vegades deuria haver pregat amb aquestes paraules? És més, alguna vegada hem pregat així nosaltres? Quan? Segur que en moments de desànim, de cansament, de por o angoixa; quan la nostra fe se’ns posa a prova, ens trontolla. També preguem així quan som conscients que hem fet algun mal, que hem pecat i ens arrepentim i demanem el perdó, demanem al Senyor que s’apiadi de nosaltres.

I com s’apiada el Senyor de nosaltres? Aquests dies que estem fent les celebracions litúrgiques a la sala d’actes a causa de les obres a l’església tenim la imatge de Jesús crucificat just davant nostre. Quan me'l miro i veig aquells braços tant oberts tinc la sensació que ens vol abraçar a tots, que ens vol acollir a tots entre els seus braços. Així que crec que el Senyor s’apiada de nosaltres manifestant-nos el seu amor: El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m'estima, el meu Pare l'estimarà i jo també l'estimaré i em manifestaré a ell (Jn 14, 21)