dissabte, 29 de maig de 2010

Els devots de la Mare de Déu es coneixen entre ells

Els devots de la Mare de Déu es coneixen entre ells i tenen una complicitat en les coses de Déu. I una immensa familiaritat dins de la casa de Déu. Ho tenen com una cosa natural d’estimar i ser senzills de cor. No tenen cap pretensió de fer-se veure i saben de la humilitat. Una veritat que brolla de la veritat d’ells mateixos. I tenen molta alegria. I tenen, a més, una disponibilitat permanent per acomplir amb els treballs de cada dia amb alegria i senzillesa de cor. I estan contents de servir el Senyor. I els fan feliços aquells serveis humils i sense cap notorietat. Tenen una gran confiança amb el Pare del cel i ho posen tot a les seves mans: la pròpia vida i la d’aquells que estimen. I no són gent complicada. Són pacífics de cor. No es donen importància a sí mateixos perquè saben que sense la gràcia no serien res espiritualment parlant. I són agraïts envers el Senyor i envers els altres. I dissimulen els defectes dels altres perquè saben dels propis. I els devots de la Mare de Déu saben suportar amb serenitat les malalties del cos i de l’esperit. També tenen una gran sensibilitat envers el dolor dels altres i tenen un cor compassiu. I són fidels. Només tenen por que Déu, nostre Senyor no sigui ofès. Tot això els ho dóna el tracte continuat amb Maria, la mare de Crist i nostra. Vull que els fidels de la meva parròquia siguin devots de la Mare de Déu. La paraula devoció vol dir un amor molt gran. Cada dia demano a la Mare de Déu que ajudi a fer créixer el camí de l’Església en aquesta parròquia nostra. I cada dia, abans de dormir, encomano els fidels de la parròquia a la Benaurada Verge Maria. Ho escric avui, en el goig de la Pasqua i esperant el do d’una nova Pentecosta.