dijous, 27 de maig de 2010

Mare de Déu de Montserrat

Per celebrar el dia de la Mare de Déu de Montserrat a l’hora habitual de la Missa, amb força assistència i tal com estava anunciat, Mn. Rafael, va dedicar mitja hora a parlar-nos sobre Maria, mare i reina de la nostra parròquia.
Va recordar un fragment del Magnificat “el Senyor ha mirat la humilitat (petitesa) de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada” (Lc. 1,48). Humilitat donada per la seva vida: senzilla, humil, anònima, poca cosa... com nosaltres. Benaurança perquè és la dona de fe.
Seguint la vida de Maria veiem com és. Com les dones d’Israel del seu temps, el divendres encén la menorà amb el somriure als llavis per transmetre la vida i la fe. Com Maria, els catequistes i tothom ha de transmetre la seva vida de fe amb alegria i, és clar, ha de tenir fe de veritat.
També és dona de caritat, de servei: visitació a Elisabet, bodes de Canà.
A la sinagoga canta, junt amb les altres dones, els càntics de les grans dones d’Israel. El Magnificat és un entrellat dels càntics que havia après i cantat. És dona de pregària.
La torbem també al temple de Jerusalem quan Jesús té 12 anys i al peu de la creu: “Aquí tens la teva mare” (Jn. 19,27). És mare de tots.
L’Església també és mare perquè engendra fills nous. Som comunitats cridats a donar vida, a ser fèrtils. Hem de tenir cura de la nostra catequesi i del nostre testimoniatge, en general.
Maria reina. A la Bíblia ser rei vol dir fer-se l’últim per a ser servidor de tots. És reina perquè és la que serveix més.
Invoquem Maria en cada moment de la nostra vida. És propi d’ella ajudar.
Tot seguit va celebrar la Missa i en acabar van venerar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat mentre cantàvem el Virolai.