dimarts, 4 de maig de 2010

Entrevista a... Carles Ferrer

“A mesura que visquem intensament la nostra fe, les parròquies s’ompliran de gent de totes les edats”

P. Pots dir-me com es va iniciar la teva pertinença a nostra parròquia?
R.- Els meus pares són del barri i, des de petit, ja m’hi van anar introduint. Sempre me n’he sentit membre. La Parròquia m’ha vist créixer. Aquí he fet la Comunió i em vaig confirmar. Durant un curs vaig ser catequista i, actualment, estic a l’equip d’Acció Catòlica de la Parròquia.

P.- Com vas començar a col·laborar amb la Parròquia?
R.- Quan tenia vint-i-cinc anys vaig ser catequista de nens de Comunió. Volia assumir el compromís, com a jove, de donar testimoni de la meva fe, però l’horari em resultava incompatible amb la feina i ho vaig haver de deixar.

P.- Ens has dit que ets membre d’Acció Catòlica. Ens podries dir què és?
R.- És un moviment de laics que no té cap altre espiritualitat que la pròpia de l’Església; és a dir, l’Evangeli. Està obert a tots els laics diocesans i s’estructura i organitza per parròquies.

P.- Què t’aporta ser-ne membre?
R.- Personalment, m’agrada i m’omple perquè, com diu el propi nom del moviment, em crida a l’acció. Concretament, m’ajuda a viure i a trobar-me més intensament amb la persona de Jesús i que això tingui un reflex a la vida de cada dia.

P.- I, concretament, què feu?
R.- Ens reunim quinzenalment, a la Parròquia, els dissabtes per la tarda durant una hora i mitja. De cada mes, la primera trobada fem formació cristiana, amb el Mossèn, pregària i posada en comú de temes personals, vivències de les persones del grup.
La segona trobada fem la revisió de vida, que és el mètode per excel·lència que caracteritza l’Acció catòlica.

P.- En què consisteix la revisió de vida?
R.- Doncs es basa en tres moments: veure, jutjar i actuar.
- En el primer moment, veure, ens apropem a la realitat viscuda per algun dels components del grup i, a partir d’aquesta experiència, mirem què és el que hi ha al darrera (un problema de soledat, d’egoisme, de convivència, etc.) Així doncs, passem del fet real a l’aspecte formal, que és el veritablement important.
- En el segon pas, es tracta de veure des de la visió de Déu, principalment a través dels Evangelis, què ens diu Ell sobre aquest aspecte formal.
Els diversos membres del grup anem proposant diferents textos i, finalment, en triem un per aprofundir-hi més. És el moment més important perquè estem interioritzant la resposta que ens dóna Jesucrist, l’estem escoltant i deixant que penetri en la nostra vida.
- El darrer pas, consisteix en assumir personal o col·lectivament, un compromís que canviï les nostres actituds vers aquell aspecte concret que hem tractat o bé un compromís envers la societat.

P.- Quanta gent sou al grup?
R.- Actualment, a més del consiliari, som cinc persones que tenim el compromís de reunir-nos quinzenalment, més algunes d’altres que venen amb menys assiduïtat. També vull destacar que estem molt contents i agraïts amb Mn. Rafael que, des de que ha arribat a la Parròquia, s’ha involucrat molt amb el nostre grup.

P.- Què en penses que es vegin tants pocs joves a la Parròquia?
R.- Vivim en un món en que prima més el “tenir” que el “ser” i en el que la gent, en general, se sent buida i infeliç. La societat té necessitat de trobar persones de veritat, persones “autèntiques”. En la mesura en que tots els cristians visquem més intensament la nostra fe i, per tant, siguem gent alegre, compromesa, esperançada... en definitiva: gent que estima, i sapiguem donar aquest testimoni, les parròquies s’ompliran de gent de totes les edats i, per tant, també de gent jove.

P.- I, per acabar, a la nostra Parròquia, què hi falta? I també, què arreglaries?
R.- Doncs no canviaria res en concret sinó més aviat les nostres actituds. Més que mirar de fer moltes coses és important que, allò que fem, ho fem de cor. No limitar-nos a l’aspecte formal de saludar-nos al entrar i al sortir... Intentar entre tots -i això és també molta responsabilitat dels laics- que les celebracions que s’hi fan siguin més viscudes. Tenim la sort de que el nostre rector ens acompanya, que està promovent un canvi en aquest sentit i cal que tots ens hi entusiasme.