divendres, 4 de maig de 2012

Els seus àngels veuen Déu cara a cara


Us vaig prometre que en aviat us parlaria dels àngels. També em van dir que aquests apunts sobre el Credo els escrivia teològicament massa elevats i baixaré de to per a fer-los més comprensibles.

Es la fe de l’Església que afirma que Déu ha creat els àngels i que ells formen part de la «coses invisibles» que Déu ha creat. M’agrada parlar-ne perquè el nom que els meus estimats pares em van posar, és nom d’àngel. Ja sé que pensareu: Bé estan les coses del món i de l’Església com per parlar dels àngels?! Però les coses de Déu sempre ens superen i Ell reserva per a Ell la invisibilitat de la seva creació. Al cel ens adonarem infinitament de tot allò que Déu ha creat i que amb els ulls del nostre món no hem vist. Serà una sorpresa infinita! Els àngels són éssers espirituals, dotats de llibertat, creats per a la Glòria de Déu i al servei de la història de la salvació. I el seu nom en grec vol dir «missatgers». I on hi ha el Crist hi són ells. Hi són quan celebrem l’Eucaristia, per això al final del prefaci diem «Per això amb els àngels i els sants, us cantem: Sant, Sant, Sant, és el Senyor»; I on hi ha un cristià també hi ha un àngel, perquè som cristians perquè participem de la vida del Crist, i per això, diem que cadascú de nosaltres (encara que això no sigui dogmàtic) té un àngel de la guarda, que el protegeix. Com un signe i una manifestació de la providència de Déu sobre la nostra vida.

Hi ha una paraula del bon Jesús que sempre m’emociona quan diu dels infants «que els seus àngels veuen Déu cara a cara»; quan vaig a fer catequesi molt sovint la penso i la faig amb un amor més gran. Els àngels de Déu ens ensenyen a ser àngels de la guarda els uns pels altres. Però alerta que no siguem àngels de les tenebres disfressats de llum. Aquest és l’engany més temible. L’Escriptura diu que aquest àngel de la tenebra, disfressat de llum, és el Maligne.

Els homes i les dones de Déu distingeixen immediatament si un esperit és de Déu. Els noms dels tres àngels que surten a l’Escriptura: Rafael, Miquel, i Gabriel. Són moms molt bonics que volen dir: Rafel: Déu guareix; Miquel: ¿Qui com Déu? I Gabriel: Déu és la meva força. Fareu bé d’encomanar-vos al vostre àngel ja que quan arribarem al cel ens doldrà no haver-li dit mai res, i això que Ell ha estat sempre al nostre costat. A Mallorca és encara molt comú abreujar Gabriel, per Biel, que és un nom molt bonic.