divendres, 27 d’abril de 2012

Virolai

Alba naixent coronada d'estrelles


Mn. Jacint i Verdaguer escriu el Virolai per presentar-lo a les festes del Mil·lenari que se celebraren a Montserrat l’any 1880. La lletra interpretà l’ànima cristiana del poble català i avui dia, encara cantar-lo, és del tot entranyable. La lletra és neta, com tots els versos de Mn. Cinto. Són versos clars, gairebé d’infant. Tendresa pura d’un sacerdot devot de la Mare de Déu. Per posar-hi la música es van presentar seixanta-vuit partitures. Fou el mestre Josep Rodoreda qui el guanyà. Fou el dia 20 de febrer de l’any 1980. El mossèn només tenia trenta cinc anys i encara havia de començar per ell els camins de sofriment i el calze d’amargar que hauria de beure fins al final de la seva vida.

Mn. Cinto encara jove, tot un pagès de Vic


Us transcrivim la lletra del virolai; els subratllats em vermell són els títols de que Mn. Cinto dóna a Maria, són bellíssims i alguns de ressonàncies bíbliques precioses.

Maria, assumpta al cel, és pels cristians, l’Alba naixent d’estrelles coronada i la ciutat de Déu que somnià David. Ella que representa l’Església ja glorificada. Contemplant la Santa Imatge de Montserrat, bellíssima entre totes les imatges de la Mare de Déu, preguem pel nostre país. La mirada de Maria sobre l’Església en la Santa Imatge és plena de tendresa, una mirada que diu; Per què no estimeu més al meu Fill? Demanem-li, també, que les arrels cristianes de Catalunya no siguin oblidades.

Us heu adonat que totes les noies i les dones que porten el nom de Montserrat són plenes de bondat i respiren pau? Per elles, les de la nostra Parròquia, i les que no ho són, moltes felicitats. Els desitgem que passin un dia plenes d’alegria amb companyia de les persones que les estimen i que estimen.


Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sient per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.