Fins i tot les cadires de rodes dansaven!

Durant la setmana pasqual he anat al Santuari de Lurdes. No m’ho esperava però la multitud hi era. Com sempre moltíssims joves de l’Església, la gran majoria. L’alegria dels irlandesos de Lymerick i de Dublín, de Filadèlfia d’Amèrica, la bona gent de Santander i de moltes diòcesis de França i d’Itàlia.

La pluja va ser una festa. Sort de les capelines que ens varem comprar. Fèiem una pinta! I el Gave baixava cabalós i alegre. La gran, la immensa processó de torxes... jo em vaig colar i vaig veure aquella enorme multitud que desgranava el Rosari i cantava des de la façana de la basílica del Roser.

Després vaig concelebrar la missa a la Gruta, plovia i en aquella hora de la nit, el Sagrament era exposat. Sense adonar-me em vaig agenollar en un toll i vaig embrutar tota l’alba (em va fer vergonya tornar-la i ho vaig fer dissimuladament perquè no ho veiessin i vaig pensar amb la bona dona que l’hauria de rentar) I l’endemà la gran basílica subterrània estava pleníssima per a la Missa Internacional.

Durant tota la meva breu estança a Lurdes no em venia altra pensament: el perfum de la Mare de Déu, ella que és l’encenser d’or, ple de les nostres pregàries, embaluma la vida de l’Església, durant la Pasqua. Només Maria pot fer reflorir la vida de l’Església i l’emplena del seu perfum. Un perfum de mare i esposa, resplendor de la Jerusalem del cel. Noia de Natzaret, filla de pobres i Mare del Rei. Ets «beneïda entre totes les dones», però totes les mares porten el seu perfum. Un perfum de l’amor més gran. La mirada de Maria al peu de la Creu vers Jesús Crucificat, és ara la seva mirada a tota l’Església.

Amb goig vaig cantar el Regina Coeli i després em vaig fer amic de joves irlandesos, que es posaren a fer un festival de cant i de dansa. Sense adonar-me vaig ballar amb ells. I fins i tot les cadires de rodes dels handicapés dansaven. Com la pel•lícula «Los Intocables» que us recomano que aneu a veure. Vaig pregar per tots vosaltres. Un seminarista de París, que es deia Bruno, que no veuré més fins al cel, em va dir «en l’Església de França només tenen futur els camins de l’Esperit» Vaig pensar no cal que m’ho diguis, que ja fa temps que ho sé. A França van rebre el baptisme d’adults cent setanta dues mil persones aquesta nit passada de Pasqua.

Us deixo un vídeo de YouTube perquè us feu idea del que és la processó de torxes al Santuari Internacional de Lourdes