Quan acaba un partit de futbol, el camp queda en males condicions per les corredisses dels futbolistes i de seguida engeguen els aspersors. I també, quan el camp està esgotat i marcit per manca de l’aigua del cel, per l’hivern i tot està aixecat, sec i malmès, la gràcia de la Pasqua és aigua del cel que fa que per un moment l’herba reverdeixi amb la seva ufanor. I ben aviat les flors boscanes fan sentir la seva sentor i admirar la seva humil bellesa.
Per Pasqua tot floreix per la gràcia del Senyor ressuscitat. El perdó és flor de Pasqua, com ho és també l’alegria i el desig de la pregària i de la lloança. I el sentir-nos germans i viure en la pau amb Déu, Plenitud de tot Amor.
Deixem que en la terra resseca del cor, per l’aigua de Pasqua, neixin totes les flors, aquelles que agradaven tant a Sant Francesc. Hem nascut per a viure en el cor de l’altre, (perquè ningú pot viure sense estimar i sentir-se estimat) i tots hem viscut per a viure en el cor de Déu, que des de la creu i per la seva gloriosa resurrecció ha unit l’home amb Déu. Per sempre.
L’aigua de la Pasqua fa que la gespa del cor, sovint marcida, esdevingui un prat florit, encara que sigui amb les flors més humils.
Us convido a llegir aquestes paraules del nostre Blog amb la immortal i insuperable melodia de l’Ària de Bach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada