diumenge, 27 de maig de 2012

Els fidels i els mossens de Reus donant-se les mans

He pujat de Sant Francesc on hem celebrat la Vetlla de la Pentecosta. Hem escoltat les bellíssimes lectures de l’Escriptura d’aquesta nit santa i hem celebrat l’Eucaristia del Senyor. Hi havia un grup de jovent que ha animat els cants i, en el moment de la Pare nostre, tots ens hem donat les mans per pregar el Pare del cel. I encara que a mi no m’agraden aquestes coses en la Litúrgia, en la nit de la Pentecosta, donar-se les mans per pregar al Pare del cel pot tenir un sentit molt profund, perquè el qui «ens estreny les mans» i «ens abraça a tots» és l’Amor de Déu que ens ha estat donat.

Em mirava els meus germans sacerdots, a qui respecto i estimo tant, i he mirat l’assemblea formada pels fidels de les meves parròquies... Són cristians, estimen Jesús i esperen el seu Retorn i tenen les primícies de l’Esperit que els fa cantar i lloar el Senyor i treballar pel Regne. Ni nosaltres mateixos podem imaginar fins a quin punt ens estimem, de tant de temps que fa que ens coneixem. I l’Esperit és dins de tots, fent meravelles, com el respirar de tots en el sí de la Trinitat i esdevé perfum i bàlsam, i ens fa el do de la «petita esperança» per continuar el camí de la fe...i ser-hi fidels.

Per dins he pregat. «Et seguiré, Senyor, amb el teu poble... et seguiré en el teu camí, Jesús meu». En el camí del dolor i de la joia. I sé que Ell és a l’inici del camí de la fe, durant el llarg pelegrinatge i al final. Aquest és el fruit més gran de la Pentecosta i el do més admirable: la voluntat de seguir el Crist fins al final. En la pau i en la fidelitat. I no sols, sinó donant les mans als germans que el Senyor ens ha donat i en els quals hem d’admirar tot el que l’Esperit treballa i fa amb ells i donar-ne gràcies.

Maria, com en la primera Pentecosta, estava entre nosaltres. I somreia. Una joiosa Pentecosta, plena dels fruits de l’Esperit Sant... que a ningú falti esperança i que la nostra marató contra la pobresa sigui incansable i de tot l’any. El mossèn de Sant Francesc ens ha fet do d’una preciosa patena, feta per la Neus Segrià, per a cadascuna de les nostres parròquies estimades de la ciutat.

Us deixo amb la música de Marco Frisina, un dels grans compositors catòlics moderns i amb les imatges entranyables de la pel•lícula de Jesús, feta per Passolini. L’italià és dolcíssim. Tanqueu els ulls i feu-ne pregària.

Ti seguirò, ti seguirò, o Signore,
e nella tua strada camminerò.
Ti seguirò nella via dellamor
e donerò al mondo la vita.
Ti seguirò nella via del dolore
e la tua croce ci salverà.
Ti seguirò nella via della gioia
e la tua luce ci guiderà.